La saviesa de la mare Història deixa pòsit i ofereix experiència. La seva crònica esdevé llibre del mestre. Catalunya, als anys vint, no era pas un panorama edificant; al poder li faltava un nord i al carrer hi havia protesta amb pistolerisme inclòs, incertesa i pèrdua d'identitat. Del fons d'aquell escenari tan trist sorgeix una intenció ambiciosa, posar una base de model i que Catalunya sigui capaç de fer allò que el dramaturg Jean Anouilh, un altre dia, va fer dir al bisbe Becket, aquell pensament que el teatre i el cinema varen fer-lo memorable: «Retrobar-se amb el vertader honor de cadascú».

L'any 1922 es va iniciar a Barcelona la «Fundació Bernat Metge», una col·lecció editorial per a traduïr textos grecs i llatins, en una afirmació que la nostra cultura la devem a ells, amb aire pur de Mediterrani, i que la seva lectura, ara, ha de reforçar uns valors essencials, un pel·legrinar a les fonts de l'humanisme que ens ha realizat com a poble. Eminents traductors, des d'aquell 1922, han posat la FBM al lloc d'honor dels reconeixements universals. Tot va començar amb idees coincidents de tres personalitats de l'època: Francesc Cambó, amb l'impuls convençut i posant-hi el capital necessari; Joan Estelrich, a la direcció executiva; i Carles Riba, amb l'alta categoria del seu profund coneixement dels autors grecs i llatins. La Fundació feia, en els seus inicis, allò que els polítics maldestres no sabien realitzar, és a dir, el retrobament de Catalunya, posant-hi més seny i menys rauxa.

Aquella conjunció, desig de superació, i amb intel·ligències preparades, tot queda explicat amb gran rigor i detalls entranyables en el llibre «Els fundadors», de Raül Garrigasait, especialista en crònica de la cultura. Es tracta d'una història catalana d'ambició, clàssics i poder, que va honorar Catalunya ja en el seu inici editorial i continua honorant-la perquè no parlem d'una antiguitat, no. La FBM, que ja s'acosta al seu centenari, continua editant: l'any passat 2019 varen sortir 4 volums més de la col·lecció, que ja arriba als 429 llibres. S'ha de dir tot: (és una advertència que fa el mateix Raül Garrigasait) posseir aquells volums, tenir-los a la biblioteca personal en un lloc ben visible, també era un acte patriòtic. L'esperit de la col·lecció manté el pensament clàssic com a guia de l'entitat catalana, perfil de la democràcia que ens varen llegar aquells pensadors i escriptors; d'ells vàrem heretar el valor del civisme, el conreu de l'amistat, l'autodomini, el coneixement de l'ètica, l'humanisme, en fi, és a dir la voluntat de civilització. Tampoc no és mai un camí de roses, la història de la FBM. El llibre de Raül Garrigasait explica i et transmet emoció amb els fets de la dictadura de Primo de Rivera i, després, la ­Guerra Civil Espanyola, que afecten la ­mateixa existència de la FBM i també les relacions personals i actuacions dels tres fundadors, Cambó, Estelrich i Riba. Un autèntic drama, explicat amb profusió d'històries colpidores que confirmen els perfils de les tres personalitats, tanmateix ben diverses, que varen prendre diferents colors polítics.

La FBM té gran reconeixença per la seva categoria intel·lectual, en el treball de traducció feta amb calor artístic, descobrint riqueses desconegudes de l'idioma. Un altre valor ha sigut l'empresarial, enorme voluntat de superar crisis molt greus, al llarg de 98 anys de publicacions. I per acabar, una anotació amb molt de goig perquè a la Fundació Bernat Metge hi ha una notable col·laboració intel·lectual de gironins: Dolors Condom, Joan M. del Pozo, i Eduard Valentí, cada un d'ells hi té diverses obres publicades.

Una atenta lectura del llibre de Raül ­Garrigasait porta directament a una reflexió, que resulta molt profitosa en circumstàncies de dificultats, esperances i desitjos d'autoestima.