Com més important siguis, més humil t'has de fer». És així com el llibre de l'Eclesiàstic (Ecli 3:18) elogia la humilitat, que sempre afavoreix l'entesa amb els altres i per tant, la convivència.

Cal dir que la humilitat no acostuma a ser un valor que agradi als polítics. Tampoc als homes d'Església, certament. La prova d'això són les declaracions grandiloqüents (i a vegades plenes de supèrbia) de certs governants. I ara penso en l'article «Pals de cec» del director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, quan comentava (18 d'octubre) les declaracions de la consellera de Presidència, Meritxell Budó i del president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, en relació amb la gestió de la pandèmia que feia el Govern espanyol, contraposant-la a la gestió que faria una Catalunya independent. O l'atac desproporcionat que ha rebut el Dr. Oriol Mitjà. I és que amb més humilitat, les paraules serien més assenyades.

Sant Bernat té un sermó on posa una imatge molt gràfica per il·lustrar la importància de la humilitat. Aquest sant abat ens diu que si un home vol travessar una porta que és més petita que ell, haurà d'ajupir el cap per tal de no donar-se un cop i poder així entrar per la porta. Encara que la porta sigui només un centímetre més petita que l'estatura de qui vol travessar-la, aquest haurà de baixar el cap per poder-la passar. I en política (també a l'Església) desgraciadament ens obstinem a parlar sense ajupir-nos, sense saber mesurar les paraules d'una manera humil i raonable. Per això amb supèrbia menyspreem els altres, per més cops al cap que ens donem.

Sant Jaume en la seva carta també ens encoratja a buscar la humilitat: «Qui és savi? Que mostri per un bon comportament les seves obres amb una saviesa humil» (Jm 3:13). I és que no hi ha una saviesa orgullosa o superba.

En l'homilia del 19 de desembre de 2013, el papa Francesc ens convidava a la humilitat, sense la qual no podem arribar a res de bo: «La humilitat és necessària per a la fertilitat». Pel contrari, l'orgull i la vanaglòria, dues passions destructives, ens porten a l'arrogància i a la pretensió de saber-ho tot, a creure'ns en possessió de la veritat i a l'autocomplaença. I el setembre de 2019, el papa Francesc s'adreçà a la gent reunida a la plaça de Sant Pere, recordant-nos que Jesús «ens mostra sempre la via de la humilitat, perquè és la més autèntica i la que permet mantindre relacions autèntiques». I és que, com deia el papa, desgraciadament «busquem el primer lloc per afirmar una pretesa superioritat sobre els altres».

També sant Benet en la seva Regla, dedica tot el capítol set a exhortar els monjos a viure la humilitat, com un camí que humanitza les relacions fraternes.

Per això els polítics (i encara més els homes d'Església) haurien de seguir el consell del llibre de l'Eclesiàstic: «Com més important siguis, més humil t'has de fer».

Als nostres polítics els aniria bé llegir el llibre de Jordi Graupera, La supèrbia, per no caure en el menyspreu als altres.