Un dels personatges més emblemàtics que han marcat la meva vida ha estat Groucho Marx, un còmic surrealista que sortia a escena amb un bigoti extravagant i unes celles desmesurades. Groucho, afectat per la gran depressió, va ser víctima de la cacera de bruixes del senador McCarthy, un llarg seguit de delacions, denúncies judicials, plets irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes. Groucho, un cop va dir: «La política és l'art de cercar raons fent tasques corruptes per enganyar el poble amb falses promeses i solucions errònies».
La persecució que va patir Groucho, en nom de la seguretat nacional, també la van rebre milers de guionistes, actors i directors de Hollywood. Tots ells foren acusats de ser comunistes, antics marxistes o, simplement, progressistes. McCarthy, en nom dels sagrats principis que salvaguarden al poble americà, va censurar més de 30.000 llibres. Atribuïa als interfectes fets delictius que mai van cometre perquè, segons ell, no respectaven els drets civils. D'aquí el nom de «caça de bruixes» calcat del Tribunal de la Inquisició de l'edat mitjana on es torturava els acusats perquè es declaressin culpables i no poguessin demostrar la seva innocència.
El que no va preveure Groucho és que, un segle més tard de la mort del senador, les seves tesis feixistes romandrien a tot el món. El maccarthisme no va desaparèixer després dels atemptats de l'11-S. Són molts els polítics pervertits que amb l'afany de fer diners i mantenir el poder no dubten a divulgar l'independentisme, la xenofòbia i l'anticomunisme, advocant sempre pels «valors tradicionals nacionalistes». Consegüentment s'oposen als drets de les minories sexuals, la llibertat ideològica i les reivindicacions feministes. El nou patriotisme és una resurrecció de la filosofia maccarthisme que substitueix el concepte de «comunista» pel de «terrorista».
Donald Trump que a més d'inepte, mala persona i fatxenda, no hi és tot, s'ha reencarnat amb McCarthy. Per ell la política ha deixat de ser l'escenari del teatre del món per convertir-se en un esperpent. Groucho va arribar a la conclusió que el món dels estadistes es trobava immers en un estat de misèria impossible de superar. Ara el poble va més lluny. Considera que els que manen són els farsants que la denigren, servint-se d'ella en benefici propi, oblidant que han de complir amb els condicionants del bé comú.
Els seguidors de Trump, en el seu afany de recuperar la Casa Blanca, posen en pràctica estratègies espúries impròpies d'homes d'Estat. Trump ha anat menjant el coco al poble avivant la flama de l'odi, la crispació i la intransigència contra els valors democràtics.
Els politicastres de tot arreu que secunden tàctiques com aquestes, no són més que una colla de hienes, grimpadors i alimanyes, amb una única finalitat: romandre en el poder per a preservar les seves prebendes, i continuar gaudint de les camanduleries que els dispensa el sistema.
Quan va esclatar l'alçament franquista contra la República, Groucho va fer Duck soup (literalment sopa d'ànec), un film que satiritza la grotesca condició de la política i la guerra. La pel·lícula descriu l'absurda singladura política del president d'un país, que bé podria ser el nostre, la seva lluita contra la tirànica Espanya i l'abandó de les seves funcions de govern, a fi de fomentar la independència. L'opressor, el fanatisme i el despotisme, deia en Groucho, condueixen a la desaparició de l'Estat. Però també afirmava que la mala gestió dels seus governants pot portar els seus ciutadans a la misèria. Groucho no va conèixer els hereus de Quim Torra, el pitjor president de la Generalitat. No va poder contrastar que l'actual gabinet, format per ineptes com Pere Aragonès, Chakir El Homrani, Alba Vergés o Meritxell Budó, amb l'excusa de prevenir la pandèmia de la covid-19, ha portat a les cues de la fam milions de ciutadans.
Aquesta vegada no ha estat Groucho; el Financial Times ha dit que els passos en fals que ha fet Catalunya per gestionar l'epidèmia del coronavirus demostren la falta de preparació i capacitat per governar, i la postura de col·lisió amb el Govern central. Aquesta és la causa que ha provocat la seva incompetència a conseqüència de la guerra oberta entre Junts per Catalunya i ERC. Autònoms, alcaldes, restauradors, botigues, aturats i milers de víctimes, han estat les víctimes d'una actuació sense cap ni peus.
La política de l'absurd que va desemmascarar Groucho encara es manté vigent. Duck soup és una paròdia sarcàstica sobre l'absolutisme, un crit d'alerta a la insensatesa política, una visió sobre la malaptesa social i un fresc càustic sobre una conjuntura històrica mancada de seny comú, plagada d'hostilitats i tirania.
