09 de desembre de 2020
09.12.2020
Diari de Girona

La sala

08.12.2020 | 23:38
La sala

Fa pocs dies la Warner anunciava que tot el seu catàleg de pel·lícules previstes per al 2021 s´estrenaria simultàniament per HBO Max (plataforma encara no accessible aquí, per cert) i en sales de cinema. És un mal auguri, perquè si un gran estudi com aquest pren una decisió com aquesta vol dir que la pandèmia ha deixat de ser un indicador per mesurar la viabilitat de les sales. És l´inici d´un canvi de paradigma que ja s´intuïa, però no per això és menys dolorós. I el canvi es consolidarà quan ja s´hagin materialitzat unes quantes d´aquestes estrenes i es demostri que hi ha més públic consumint el producte a les plataformes que no als cinemes. Per descomptat que hi ha qui ho ha celebrat, perquè al final poder accedir al producte des de casa és més còmode i econòmic, i fins i tot hi ha qui ha aprofitat l´avinentesa per carregar contra les sales, els seus preus i els desavantatges de veure una pel·lícula al costat de gent sorollosa. Tot això és cert. Efectivament, anar al cinema pot ser un exercici mig masoquista, perquè la seva progressiva conversió en una simfonia d´actituds insolidàries ho ha tornat un acte de fe, i és fàcil sortir d´una sessió amb la sensació que vivim rodejats d´idiotes que confonen una projecció amb un berenar de cunyats. Però no podem perdre de vista que en aquest acte d´amor, en aquesta persistència de tornar una vegada i una altra a la sala, hi ha la justa mesura del que representa la pantalla gran. Per a molta gent no és un simple entreteniment de cap de setmana, ni un pretext per tenir les converses que pertoca tenir als bars, sinó la màxima expressió d´un mateix i el lloc on es fan tangibles els seus somnis més arrelats. És un estil de vida, un retrobament amb els camins que uneixen la persona que hem estat sempre, malgrat les ingerències de la realitat. Res de tot això ho pot suplir una plataforma, per bé que es vegi o per fàcil que sigui accedir-hi. Més ens val que les sales de cinemes prevalguin, perquè algunes i alguns els hi devem molt. Mitja vida, com a mínim. Perquè sí, és gràcies a la històries que el cinema ens ha explicat i la manera que són interpretades, però també és gràcies a la sala, aquest espai meravellós on hem accedit a un món nou que ens ha donat unes eines indispensables per interpretar el nostre. I si desapareix, amb ella també desapareixerà una part fonamental de la nostra essència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook