Si hi ha una cosa que sabem del que passarà en els propers vint anys és que l'economia s'electrificarà i que ho farà amb tecnologia renovable. És un camí complex perquè s'han de construir infinitat de plaques fotovoltaiques i molins de vent que requeriran molta energia durant la seva construcció. Això fa que, mentre duri la transició, serà difícil veure baixar el consum energètic. Però encara serà més complexa la incorporació i el manteniment de l'equilibri d'un sistema que és de per si mateix intermitent. Avui els consumidors fem ús de l'electricitat de la forma que ens dona la gana: ara en vull, doncs em connecto a la xarxa. Per fer possible aquesta gràcia, el sistema elèctric està sempre atent per generar més o menys energia i mantenir així l'equilibri entre oferta i demanda. Unes accions les fa de forma automàtica, per exemple, obrint o tancant la vàlvula d'una central hidràulica o generant més energia en una central tèrmica que habitualment funciona de forma parcial. Altres són fruit de protocols humans, com quan un operador demana a una central que aporti més energia d'aquí a un cert temps. Doncs bé, si el sistema és molt més intermitent, amb una producció elevada bàsicament quan hi hagi sol i vent, caldrà disposar de més capacitat per resoldre aquesta intermitència, cosa que demana gestionar la xarxa elèctrica de forma diferent, col·locar més elements que emmagatzemin l'electricitat i fer que el consumidor s'adeqüi a aquesta nova manera de fer.
Una de les accions es posarà en marxa el proper abril de 2021 quan la factura de tothom tingui components horaris durant el dia, de forma que serà més barat consumir a la nit que al vespre de 19 a 22 h, induint la gent a regular el seu consum. Però hi ha d'haver paral·lelament un munt d'inversions que s'han de desenvolupar per fer possible aquesta flexibilitat del sistema. Són inversions que faran possible la incorporació de bateries, la inversió en sistemes de turbina-bomba per emmagatzemar aigua que generin electricitat quan es necessita, la inversió en flexibilitat elèctrica industrial, l'entrada de figures com els agregadors domèstics i industrials i la generació d'hidrogen. Tot això està per desenvolupar, unes coses es troben en estat d'investigació bàsica i altres en fase de desenvolupament industrial.
Per enfocar tot això el Ministerio de Transición Ecológica ha decidit posar ordre al rebut de la llum i treure del seu interior el component que paga les primes a les energies renovables i a la cogeneració dels anys anteriors al 2010. De fet podria anar més lluny i treure també via pressupost de l'estat el component d'ajuda a les illes. Per fer-ho, el ministeri s'ha inventat un nou fons que en diu «de sostenibilitat elèctrica» que el fa pagar a les empreses subministradores de gas, a les de combustibles derivats de petroli i també a les elèctriques. Aquest fons es desplegarà durant 5 anys i permetrà a la fi del període una disminució del preu de l'electricitat del 13% als consumidors domèstics.
El ministeri fa trampa quan diu que els imports d'aquest nou fons es nodriran només de les empreses energètiques i no dels consumidors. Fa trampa perquè sap que si penalitza una quantitat del 5%, per exemple, de les vendes de gasolina, aquest 5% es traslladarà automàticament al consumidor perquè ho fa de forma generalitzada a tot el sector. No seria així si hi hagués una gasolina que no provingués del petroli. Per tant, es tracta de traslladar una part de la factura elèctrica al consum de combustibles fòssils, una acció necessària, però mal aplicada darrere d'una trampa de mercat. No sé si és que el ministeri no entén com funcionen els mercats o es fa trampa mentre juga al solitari.
El que seria més correcte en el temps que ens trobem és la implantació d'una taxa sobre el CO2 de forma que pagui més el combustible que genera més CO2, essent-ne exempta la generació renovable i la nuclear. Imagino que la solució de l'avantprojecte és una solució molt més ràpida que la d'un projecte nou de taxa de CO2, però aquest fons neix com un pedaç, un nyap per resoldre un problema sense la valentia de fer-ho com toca i enganyant al consumidor que a ell no se li apujarà la cistella de la compra.
La taxa de CO2 és el millor senyal del mercat per als consumidors. És un mecanisme transparent i entenedor per a tothom: si consumeixes carbó enlloc de electricitat fotovoltaica el preu s'ha de multiplicar. Si imaginem una taxa de CO2 de 100 €/tCO2, l'energia d'una font renovable no s'apujarà, l'energia del gas natural s'apujarà en 18 €/MWh, el carbó s'apujarà 36 €/MWh i el gasoil 27 €/MWh. Per entendre-ho, el litre de gasoil s'apujaria uns 0,28 €/litre.
Aquesta acció, la d'apujar la gasolina, el gasoil i el gas natural deu ser la que fa pànic al govern de Madrid, sobretot després de l'exemple dels Gilets Jaunes de la veïna França, on es van revoltar durant mesos tallant les carreteres i fent manifestacions violentes al centre de les grans ciutats. Però allà aquest fenomen ha acabat amb 149 mesures proposades per la Convenció Ciutadana pel Clima, una de les quals és la de fer un referèndum per canviar el títol 1 de la constitució per dir que aquesta ha de preservar els ciutadans i també la natura.
Tinc la impressió que aquest nyap ens passarà factura més endavant. És un error amagar les coses al ciutadà, tractant-lo de poc madur.
