Sociòlegs i politòlegs d'arreu del món ens diuen que les eleccions democràtiques tenen un fort component emotiu. Les emocions i les intuïcions són elements constituents de la pròpia personalitat i, per tant, juguen un paper important en el moment de la presa de decisió del vot.
Els líders polítics ho saben i dirigeixen els seus missatges i accions als sentiments més primaris, a voltes viscerals, per aconseguir els vots necessaris per governar a favor dels «seus» vs. els «altres».
La conseqüència és la marginació de la imprescindible racionalitat i els consensos necessaris per resoldre els greus problemes econòmics, sanitaris, d'ensenyament, territorials i socials que flagelen i condemnen el nostre viure amb una migrada dignitat i pau.
Tanmateix, els ciutadans, amb el nostre vot, podem caure en la temptació de fiar-nos només dels nostres sentiments, perpetuant l'emotivitat per sobre de la racionalitat.
Escoltar i sintonitzar amb els propis sentiments és necessari però es una veritat subjectiva, no suficient per a conviure en societat.
El filòsof José Antonio Marina, especialitzat en ètica, política i intel·ligències múltiples, ens pot ajudar a saber donar a la nostra decisió de vot, a més de la pròpia subjectivitat una raonable racionalitat.
Marina defensa una tesi que anomena «la teoria de la doble veritat», on sosté que hi ha dos nivells de veritat. Unes veritats són universals i d'altres, privades. Les privades estan configurades per les pròpies experiències, emocions, tradicions, lectures, reflexions, però també pels propis sentiments i intuïcions. Aquestes només són vàlides per al bon viure de la pròpia persona, sense pretensió de convèncer els demés. De veritats universals diu? només n'hi ha dues: les que sorgeixen de la ciència i de l'ètica.
En cada convocatòria electoral hi ha l'oportunitat d'elegir uns governants capaços de construir o reconstruir l'edifici social on tots i cadascun dels habitants del territori, país, societat, etc. puguin viure amb la necessària i imprescindible llibertat i dignitat. Per aquesta raó, el vot ha de ser expressió de la subjectiva «veritat privada», però també de l'ètica, objectiva «veritat universal». Saber harmonitzar subjectivitat i objectivitat és l'art del vot honest i efectiu.
La subjectiva «veritat privada» ja està integrada en el nostre currículum; ara cal reforçar, donar vitamines als nostres coneixements ètics que s'integrin a la «veritat universal». Cadascú pot agafar la tradició ètica que més s'acomodi a la seva personalitat.
Personalment, per fornir d'ètica la meva decisió de vot, he pres com a referència els quatre principis bàsics de la Doctrina Social de l'Església d'acord amb la meva formació i consciència cristiana: Bé comú. Persona humana. Solidaritat. Subsidiarietat.
Entenc que aquests quatre principis constitueixen les parets mestres que han de sostenir tot l'edifici social. En futurs articles procuraré desgranar, un per un, els punts programàtics que se'n deriven.
Els diferents programes dels múltiples partits que es presenten els passaré pel seu sedàs per veure si són diligents o negligents amb les propostes que es deriven d'aquests principis bàsics que han d'il·luminar tota acció política.
Amb aquest exercici, pretenc votar tant el que a mi m'agrada (veritat subjectiva) com el que més convé a la societat (veritat objectiva).
L'allargament de les eleccions fins al 30 de maig ens dona temps suficient per fer una bona reflexió, cívica i madura, com a ciutadans responsables que som i volem el millor per a cadascun de nosaltres i el poble que ens ha tocat conviure.
