Cartes

Lluís Torner i Callicó - Girona

Sota aquest títol, quan estem a dos dies de les eleccions al Parlament de Catalunya, escrivim un comentari, amb la intenció que surti publicat, un cop ja passades aquelles, per tal que ningú pugui acusar-nos d’haver pogut incidir, ni que sigui mínimament, amb la nostra manera de veure l’actuació d’algunes persones.

En primer terme, seguint els debats que s’han retransmès per televisió, l’exemple que han donat, uns més que altres, en alguns moments, especialment en les seves respectives intervencions, amb dures crítiques -fins i tot envers el mitjà que els donava cobertura- a la nostra manera de veure-ho, distaven molt del que molts entenem com a democràcia.

Una cosa és manifestar maneres de pensar diferents, tot i fent-ne la crítica, o fins i tot, si voleu, alguna discussió, i una altra és l’atac furibund que, en algun moment, en la nostra manera de veure-ho, faltava poc per resultar gairebé un insult.

I per acabar-ho d’adobar, només faltava el tema d’aquell candidat que, mentre va tenir un paper polític important, en qüestió de la sanitat, dictant les normes de protecció de la COVID, es va negar a fer-se la prova del test d’antígens. És això el predicar amb l’exemple? Ens preguntem.

Llavors no ens queixem d’aquestes persones, que ostenten posicions importants, a certs nivells d’organismes i institucions, que s’han avançat a vacunar-se, sense que els toqués, saltant-s’ho tot, fins i tot fent trampes. Tanmateix, una altra lamentable forma de predicar amb l’exemple. I així anem! És el nostre parer.

Abraçades i petons

Josep Tarrés i Fontan - Girona

Ben estimada Aurora, sovint, pensant en la colla de l’Arc i en tu en particular, em meravello i m’emociono de tot el que vàrem poder viure i compartir.

Dins la grisor de la Girona d’aquests anys, l’Arc i la Residència Internacional foren epicentres de les nostres ganes de viure. Som afortunats, podem recordar i reviure tants i tants moments entranyables! Gaudir la bona música amb France Musique, les nits de lluna plena damunt l’escalinata de la catedral, els dibuixos d’en Jordi Soler, les anades a Sant Pere de Roda, i tants altres.

De vegades sol succeir que un nom imprimeix una personalitat. Puc dir que en les nits de l’Arc vares ser una veritable aurora d’amistat, de coneixement i de confiança al servei incondicional dels teus i dels amics. Els teus valors, els teus sentiments, els sabies comunicar talment com la llum venç la foscor de la nit.

Vull agrair el que ha escrit el teu fill Daniel, el qual ha estat molt valent expressant el seu neguit per les circumstàncies que estem vivint. Ben segur que moltíssima gent s’hi haurà vist representada.

Ben estimada Aurora, formulo el desig que ben aviat passi aquest malson i puguem tornar a les relacions de sempre. Ànims i esperança d’un món millor per a nosaltres, pels nostres fills i nets.