Blowin' in the wind és una de les cançons més conegudes del cantant i compositor Bob Dylan. La seva lletra diu: escolta la resposta dins el vent. Han passat prop de sis dècades però el missatge és avui present, ja que una de les apostes, ben actuals, de la Unió Europea són les energies renovables, i l'eòlica és una més per avançar vers una economia verda, sostenible i descarbonitzada.

L'energia eòlica terrestre, a Catalunya, té una implantació modesta, gairebé testimonial, donat el gran impacte que suposa en el paisatge. On s'aprofita millor la força del vent és a les carenes i serralades, fet que provoca que els aerogeneradors siguin molt visibles des de lluny. A primer cop d'ull, sembla que l'impacte d'un parc eòlic al mig del mar no hauria de ser tan important com un de terrestre, més aviat molt més petit. Dependrà sobretot de la distància a què es faci de la costa, de la seva grandària, del seu disseny, per tal de no afectar l'ecosistema ni l'activitat pesquera ni per descomptat la seguretat de la navegació.

Els parcs marins tenen uns costos de construcció i manteniment més alts que els terrestres, i en el cas del litoral català presenten un dificultat afegida ja que la plataforma de la costa va dels 0 als 200 metres de profunditat amb un pendent d'entre 4 i 5 graus, fet que complica la instal·lació d'infraestructures fixes, que són més econòmiques que les flotants. Però ancorar, a grans profunditats, en el fons marí té un cost molt alt i una alta complexitat tècnica. A altres països com el Regne Unit, Dinamarca o Noruega, les seves plataformes continentals disposen de molts quilòmetres amb profunditats de menys de 20/30 metres. En canvi, la d'aquí, malgrat ser a pocs quilòmetres de la costa, compta amb profunditats superiors. Com més a prop de la costa, més econòmica resultarà la instal·lació d'un parc. Però aquesta solució, més viable des del punt de vista econòmic, té un inconvenient, que, com més a la vora de la línia de la costa, més gran és el seu impacte sobre el paisatge i l'ecosistema, i això comporta el rebuig tant des de l'administració local, com d'entitats ecologistes, malgrat la seva defensa de les energies renovables, alternatives, verdes...

Mirant el mar, es fa evident el seu potencial energètic, perquè no són només els parcs d'aerogeneradors, sinó que ofereix la possibilitat d'obtenir energia renovable de les marees, les onades, els corrents marins, de la diferència de temperatura i del gradient salí (potència osmòtica o energia blava). De totes elles, les onades tenen una capacitat de generar una potència elevada en relació amb les infraestructures que són necessàries per a la seva explotació.

Segurament un Cervantes futurista convertiria un Don Quixot que, en lloc de ser un cavaller lluitant amb molins de vent a la Manxa, seria un navegant lluitant amb els molins gegants mar endins.

Ja fa anys que l'enginyeria està treballant en el desenvolupament i innovació en aquest camp, a més de dissenyar explotacions molt més curoses amb l'impacte sobre el territori, sigui paisatgístic, econòmic... ja és indiscutible que l'energia del mar, i sobretot l'eòlica marina, no deixarà de representar una aportació molt important en el futur de l'energia renovable.

Parafrasejant Dylan, segurament, la resposta del futur de l'energia renovable cal escoltar-la dins el vent, i sobretot del que bufa als mars i oceans.