Agraïment als sanitaris de l’ICO
Joan Finazzi Vinyals - Girona
Tot el meu agraïment als sanitaris de l’ICO (Unitat 8A- Oncologia i Hematologia Clínica de l’Hospital Josep Trueta de Girona) que em van atendre el mes de març passat.
L’atenció rebuda en tot moment per aquests sanitaris és digna de menció i estan demostrant que són uns grans professionals.
Moltes gràcies a tothom.
Plató i un ornitorrinc entren en un bar
Llorenç Carreras i Sureda - Bescanó
Plató i un ornitorrinc entren en un bar... Ben segur que quedeu sorpresos... En realitat és el títol d’un llibre, molt interessant, que ens fa un resum de les diferents opcions filosòfiques mitjançant acudits. Plató. En el llibre segueix: «El cambrer envia una mirada de perplexitat al filòsof i Plató li diu: -què hi farem... a la caverna tenia més bona pinta».
És el que ens passa a molts que vam anar a votar el 14-F, carregats d’il·lusions, i més després de veure els resultats, han passat 7 setmanes i vivim una perplexitat incomprensible. L’ornitorrinc comenta si cal que cobrin els diputats per aquestes setmanes de meditació transcendental, els ornitorincs si no s’espavilen no mengen. No feu massa cas: què es pot esperar d’un ornitorinc que parla amb Plató en un bar.
Ens acomiadarem amb un acudit manllevat del mateix llibre: «Un optimista diu: ‘el got està mig ple’. Un pessimista: ‘el got està mig buit’. El racionalista diu: ‘aquest got és el doble de gran que el que és necessari’». A veure si resulta que al Parlament li va gran la tasca de votar un nou Govern. No deixeu per demà el que es pugui fer avui. Salut i República!
Flac favor de consens i continuen les rancúnies
Joan Janoher I Sadurní - Forallac
Han passat ja molts anys de la governabilitat de CDC, però les arrels continuen estant presents, almenys així es venen contemplant. No podem viure amb el record d’un passat, és ensopegar amb la mateixa pedrai no avançarem mai per més voluntat que s’hi posi. Catalunya necessita girar pàgina, i no moure’s en ambigüitats, ha de ser tot el contrari, obrir un senderisme de llibertat recolzat com fins ara fa la ciutadania. Únics engrescats com il·lusionats per assolir l’autodeterminació; en canvi la partida a tres bandes es desmunta, seria positiu mirar cap al futur, deixant enrere uns fets als quals de no oblidar, es manifestaran amb retrocés.
Ja la posada en escena del debat al Parlament per la investidura hauria d’haver-se produït amb un marge absolut de consens. I no ridiculitzar-nos davant l’opinió espanyola. De fet, continuem demostrant l’incapacitat de govern d’un país, al qual ens costa i molt sortir del passat. I quan es presenta l’oportunitat d’assolir per majoria més del 52% de l’electorat, llavors s’esdevé l’esquerda no previsible de la incomprensió política, entrant en acció les rancúnies impròpies d’uns partits polítics que no han millorat el seu estatus com a defensors dels drets fonamentals pel nostre poble. I ho considero nefast, donant exemple d’una total flaquesa de compromís.
