Alguns bancs molesten últimament als vells perquè facin servir el mòbil i el caixer electrònic en comptes d'anar a fer la guitza a les seves oficines. La idea és estalviar-se locals i nòmines de personal, per descomptat; però molts d'aquests clients vells s'han enfadat per la desconfiança en les seves capacitats. Potser amb raó.

Als vells ja els han tret fins el nom per substituir-lo per eufemismes més aviat ensopits com «tercera edat», «majors» i tot per aquest pal. Ara es pretén suggerir que també són lleument babaus.

No d'una altra manera s'entén que moltes empreses de serveis, financeres o d'un altre tipus, donen per fet que els jubilats no saben entendre's amb les tecles d'un caixer automàtic o d'un ordinador i els ofereixen paternals consells al respecte. Pitjor encara que això, la població en general assumeix aquesta idea en demandar que se'ls proporcionin majors facilitats als veterans, com si fossin una mena de tolits tecnològics.

Tampoc cal exagerar. Bill Gates ha complert ja els joiosos 65 i, per estrany que sembli, es maneja bastant bé amb la informàtica com a usuari i fins i tot de beneficiari. Aquesta és també l'edat de Tim Berners-Lee, que passa per ser l'inventor de la World Wide Web que ens permet a tots trastejar per internet.

Els ordinadors personals es van començar a popularitzar fa ja més de trenta anys, del que bé es podria deduir que un octogenari d'ara mateix ha arribat a usar-los durant una part de la seva vida laboral. Per descomptat, no són un artefacte futurista, ni molt menys, per als que caminen per la setantena o acaben de jubilar-se.

És cert que hi ha diferències professionals i educatives entre els membres d'una mateixa generació; però això val per a totes. Mick Jagger, un suposar, té 77 anys, cosa que tècnicament el converteix en un vell per més que fins fa res anés fent salts pels escenaris. Pocs deuen pensar que ell o els seus també anyencs col·legues de banda són gent incapaç de gestionar unes simples claus a internet.

En detalls com aquests es coneix que els ancians tenen mala premsa a Espanya i al món. Ni tan sols se'n lliuren els japonesos, nació famosa per la seva vellesa i la dels seus ciutadans, on el ministre de Finances, Taro Aso, no dubta a demanar als jubilats que es vagin morint per alleujar la càrrega de la Seguretat Social. L'esmentat Aso ha complert ja els vuitanta, però aquí segueix, cavalcant contradiccions.

Curiosament, són els polítics -a qui més hauria de molestar la despesa en pensions- els que millor tracten, en general, la gent de certa edat. És ben conegut l'amor dels governants als avis, majorment en època electoral. Els organitzen festes, els prometen pujades de pensions, els obren locals per jugar a la brisca i no paren de garantejar-los el vot.

Molts dels així cortejats malpensaran, potser, que no es tracti en realitat d'un genuí desvetllament; però, qualsevol que sigui la raó, sempre és agradable rebre les atencions dels que manen.

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, les empreses que tracten (i de vegades maltracten) els qui ja estan fora del mercat de treball haurien d'aprendre de l'actitud dels polítics.

Tan ximples no seran els vells quan un d'ells exerceix d'emperador del món als 78 anys. L'anterior tenia 74 i era addicte a Twitter.