Estic convençut que la immensa majoria som conscients de la importància i la transcendència que han tingut i tenen els avenços científics en la Humanitat. Per això em pregunto: per què una de les partides que pateix més retallades és la inversió en Ciència? En les eleccions dels darrers dotze anys ha quedat palès que no és una prioritat en l’àmbit parlamentari i potser el més inquietant: no hi va haver resposta social.

Qualsevol govern o empresa que desitgi generar riquesa i benestar sap que ha d’invertir (que no gastar) en recerca, desenvolupament, innovació i divulgació (R+D+ i+d). Sabem que això genera avenços socials, millora la qualitat de vida, la salut, el medi ambient i, si em permeteu l’atreviment: ens fa més lliures. És a dir, no hi ha futur sense una important inversió i la corresponent gestió intel·ligent de l’R+D+ i+d.

Potser alguns es preguntaran el perquè de la necessitat de «divulgar» (la «d» petita) el desenvolupament de la ciència i tecnologia. El 2013, el neurocientífic David M. Eagleman va publicar una nota en la revista The Journal of Neuroscience titulada «Per què la divulgació funciona: un manifest» en la qual s’expliquen les raons per les quals la comunitat científica ha de divulgar i que jo resumeixo en cinc premisses.

1. Perquè els contribuents (que són els que paguen però també es beneficien de la ciència) percebin la importància de dedicar-li esforços i recursos.

2. Per afavorir el pensament crític, que enllaça directament amb la necessitat d’evitar la difusió de fake news i pseudociència, que ho han envaït tot en un moment en què l’accés a la informació mai havia estat tan fàcil.

3. Portar la «Ciència al Parlament» per millorar la presa de decisions polítiques que beneficiïn la ciutadania.

4. Ensenyar què és i què no és Ciència i també mostrar els límits de la Ciència per no fer volar coloms.

5. Compartir la bellesa i les emocions que reporta la recerca i la descoberta científica.

Ens queixem que es valora poc la recerca, que la societat no està científicament educada i fins i tot que hi ha poca ciència (i molta pseudociència) en els mitjans de comunicació. Sovint no està ben vist dedicar-se a la ciència, ja que falten polítiques que promoguin la R+D. També sembla obvi que no hi ha prou diner per investigar i que hi ha fuga de cervells. Fa la impressió que la ciència es veu com una despesa, no com una inversió. A què és degut tot això? Potser als partits polítics no els interessa la ciència? O potser perquè a la gent no li interessa la ciència i per tant no hi ha prou «pressió social» per fer invertir més en investigació. Som conscients que sense ciència, sense investigació, no hi ha futur?

Als nostres polítics sovint se’ls omple la boca parlant de la necessitat d’adoptar un nou model productiu i d’accedir a l’economia del coneixement, però el capital emprenedor o venture capital està mal vist a Espanya, on se’l denomina capital risc. Potser per desincentivar potencials inversors? Els tràmits burocràtics de constitució de l’emprenedoria s’eternitzen i la fiscalitat que suporta és punitiva, quasi dissuasiva. Aquesta cultura administrativa hauria de canviar immediatament, perquè el capital emprenedor és una peça clau en una societat orientada cap a la innovació, tal com he argumentat.

A Dinamarca hi ha quatre vegades més emprenedors per cada mil habitants que a Espanya. Comparacions similars poden fer-se amb altres països líders en innovació. Els emprenedors neixen o es fan?, és a dir, hi ha una diferència genètica insuperable entre danesos i espanyols que expliqui les diferències en emprenedoria? Jo m’inclino a pensar que no, que les causes més rellevants són de tipus cultural i educatiu i que, per tant, es pot actuar sobre elles. Això no vol dir, ni molt menys, que sigui tasca fàcil.

La inversió en R + D és l’únic camí per resoldre els molts problemes actuals, a banda que és l’única manera de garantir el pagament de les pensions futures. Ho tenim clar?