La pandèmia del coronavirus ha afectat tant la televisió convencional com els nous formats audiovisuals. Però, segons els experts, ho ha fet en sentits inversos i caràcters oposats. Així, mentre que el confinament i moltes altres restriccions per combatre la COVID-19 han retardat produccions i estrenes a les emissores tradicionals, les transformacions desencadenades per aquesta mateixa malaltia han accelerat i incrementat el consum en les plataformes de vídeo a la carta. En potències com els Estats Units, la crisi sanitària i econòmica va arribar en un moment en què el nombre d’hores invertides pels espectadors davant del televisor s’estava reduint, com revelen els tècnics de l’empresa especialitzada Nielsen. Aquesta tendència es va interrompre temporalment, ja que la ciutadania es va veure obligada a romandre a casa perquè disminuís el ritme de contagis. Quan hi va haver una certa relaxació, molta gent va canviar la pantalla pel carrer. Durant els mesos anteriors, terriblement durs i foscos, hi va haver canals que van incorporar una quarta funció a les tres missions clàssiques que se’ls atribueix: formar, informar i entretenir. La majoria van servir igualment per consolar. No obstant això, també n’hi va haver que es van dedicar a deformar o, directament, a desinformar. En mercats com el nord-americà, on una de cada cinc persones tenia la televisió encesa 24 hores del dia, la perversió va ser greu i va provocar unes conseqüències que trigaran anys a diluir-se.
