Vàrem començar amb La Ricarda, / pel que fa a ampliar l’aeroport, / un espai amb el nom d’una persona, / que està essent motiu de discussió.

Ara tenim l’afer d’una taula, / una mesa o bé lloc de reunió, / que també ha comportat un dilema, / sobre el motiu i la composició.

Un dels partits, que havia de ser-hi, / finalment no hi ha pogut assistir, / del motiu, de no poder accedir-hi, / un per l’altre, ningú se’n sent al·ludit.

Era una taula per al diàleg, / però... clar! Alguns ens preguntem, / –almenys els que no hi entenem massa– / si uns no hi són, de quin diàleg parlem?

De temes, diuen, se n’han tractat molts, / menys d’aquell que importava més; / si no hi havia acord, per l’acord, / deu voler dir que d’acordar, res de res.

Aquesta pregunta i moltes altres, / són les que ens fem la gent del carrer, / el dia que les arribem a entendre, / de ben segur que en tindrem altres més.

Si queda clar que dos ja no s’entenen, / no és gens estrany que amb tants partits, / on cadascun d’ells, pensa com pensa, / ningú hagi dit el que diuen que ha dit.

Perdoneu-me la petita llicència, / d’aquest humil vers, que m’ha sortit.

És el nostre parer .