No sé què tenen els llacistes amb la mort. Fa uns dies l’Alay deia pomposament que lluitaria fins a la mort per la republiqueta, i ara tot un conseller d'Economia, Giró és la seva gràcia, assegura que abans de morir veurà la independència de Catalunya. El llacisme s'està convertint en un mal remake de Con la muerte en los talones, talons bancaris en el cas de Giró, que va ser directiu de CaixaBank abans de fer-se fan de la CUP. O talons sense fons, tenint en compte l'estat de les finances del Governet.

Un no li dóna a Giró cinquanta anys més de vida, potser ni tan sols trenta. Ara, que tal vegada ens té enganyats i, igual que aquella sèrie de televisió en què aparents humans eren en realitat llangardaixos, tenim de conseller d’Economia una tortuga de les Galápagos, d'aquelles que viuen dos-cents anys com si res. Fins i tot vivint dos segles, és dubtós que la tortuga que ocupa la cartera d'Economia arribi a veure cap independència, però és igual, perquè ja no quedarà ningú per tirar-li en cara que es va deixar enganyar.

Per sortir de dubtes, caldria observar discretament els seus costums. Si a l'hora de menjar fa un apart i s'atipa de cucs i insectes, és molt probable que es tracti efectivament d'una tortuga -terrestre el més segur, tret que vagi a menjar a un estany-, però tampoc és descartable que, a causa del seu càrrec, hagi decidit estalviar en els menjars. Per a confirmar que tenim un rèptil manejant els nostres diners, caldria observar-lo també durant l'aparellament: si per a consumar-lo, efectua prèviament davant la femella el ball del festeig, podem afirmar sense por d'equivocar-nos que, efectivament, Giró és una tortuga. Per a això caldrà esperar fins als mesos d'abril i maig, ja que abans no en tindrà ganes, i no és que ell sigui rar, als seus congèneres els passa el mateix. Millor, així es dedicarà als números del governet sense distreure’s amb femelles. Però vagin amb compte les senyores diputades si, arribada la primavera, Giró es posa a dansar en la seva proximitat.

Les paraules de Giró posen sobre la seva pròpia família una pesada càrrega. Si finalment resulta no ser una tortuga centenària -o, encara que ho sigui, pateix algun accident o malaltia fatal, de les quals no estan exempts aquests quelonis- i d’aquí a un temps es troba prostrat en el llit de mort, els seus familiars, si és que li tenen en alguna estima, hauran de mentir. Serà una mentida piadosa, però mentida al cap i a la fi.

-Vés-te’n tranquil al cel, que just fa un minut, l'honorable Vivales acaba de tornar a proclamar la republiqueta.

-No em vull morir encara, que aquest és capaç de fer de nou marxa enrere.

Hi ha així mateix la possibilitat que l'única cosa que intenti aquest home sigui viure per sempre, i cregui que afirmant que no pensa anar-se’n a l'altre barri fins que la republiqueta sigui un fet, donarà llargues a la visita de la parca. No és que vulgui la independència, el que vol és no morir-se mai. Igual que en El setè segell el cavaller allargava la vida jugant als escacs contra la mort, Giró -per a retardar un pagament, els banquers se les saben totes- ha arribat a un acord amb la de la dalla perquè no se l'emporti fins que Catalunya sigui independent. O fins que les tortugues es pentinin, que ve a ser el mateix.