Llegeixo un document de Greenpeace de la campanya Ni Mu on es quantifiquen les emissions de bestiar a Espanya en 69 Mt CO2, de les quals les del sector català suposen un 30%. Això faria que les emissions del sector primari català fossin de 20,9 Mt CO2, molt lluny de les 4,0 Mt CO2 que estima l’Oficina de Canvi Climàtic de Catalunya. On han anat la resta d’emissions? Greenpeace explica que han calculat les emissions de diòxid de carboni que provenen de les granges (energia, maquinària, fertilitzants, pesticides, i alimentació animal), però també les emissions de diòxid de nitrogen que provenen dels fertilitzants i adobs del sòl, i les emissions de metà que provenen de la fermentació digestiva dels animals i dels fertilitzants. Si la distància és aquesta, de 4,0 a 20,9 MtCO2 l’esforç que hauria de fer Catalunya per resoldre el canvi climàtic seria immens, car les emissions passarien de ser oficialment des de 44 MtCO2 a 57,7 MtCO2, per tant de 5,6 tCO2/càpita a 7,7 tCO2/càpita. És tan gran la distància que faria bé tota l’administració catalana de revisar el càlcul i plantejar les accions a fer. L’oficina del Canvi Climàtic s’hauria de pronunciar al respecte. I el departament d’Agenda Rural hauria de posar la marxa directa per resoldre aquest forat negre català.

Un document de 2008 de l’ICAEN que parla de l’aprofitament energètic del biogàs a partir de la fermentació de dejeccions ramaderes explicita que «representa una tecnologia que actualment està preparada per a començar a penetrar en el mercat». Com és, doncs que aquest moviment no s’ha produït, 14 anys després, i hem continuat abocant purins al camp amb tots els problemes que això representa de contaminació d’aqüífers, d’alteració de l’hàbitat i de pudor?

La fermentació de deixalles humides com els purins de porc, de vaca o d’oví, de deixalles d’aviram, així com de rebutjos de productes càrnics, més restes agrícoles, és una activitat relativament fàcil que demana una reacció durant un temps i temperatura determinats en absència d’aire. El gas produït és ric en metà en un 65%, però també amb diòxid de carboni en un 35%, a més d’altres gasos nocius com el sulfhídric, que caldrà eliminar.

El gas produït es pot utilitzar per cremar, per obtenir calor en les granges (per la mateixa fermentació) però és aquest aprofitament el que no és fàcil. Fins avui la majoria d’intents han estat, o bé depurar el gas per utilitzar-lo com a combustible per a cotxes i camions de gas, per ser injectat a la xarxa de gas a 16 bar o per ser emprat en el funcionament d’un grup motor generador per produir electricitat. Cap d’aquestes opcions són fàcils a la pràctica. Ni hi ha un parc prou important de vehicles que funcionin amb GNC, ni les granges es troben al costat de la xarxa de gas, essent molt cara la inversió en canalitzacions fins trobar la xarxa, ni la generació elèctrica és una tasca fàcil pel fet que els motors solen ser petits, amb una qualitat no suficient per treballar 8.000 hores/any i les accions d’operació i manteniment, cada vegada més complexes i sofisticades, es troben allunyades de la cultura del camp.

Això explica la baixa penetració de la producció de biogàs al món rural i el manteniment de la deposició de purins al camp com una activitat intocable, perpetuant el forat negre.

Fa poc s’ha posat en marxa una acció en un mas de l’Alt Empordà que pot resoldre aquesta inacció ramadera. El 2009 l’empresa Aprofitaments Energètics Agrícoles, Apergas, posava en marxa a Sant Esteve de Guialbes una planta de biogàs a partir de 12.500 t/any de dejeccions de 580 caps de vacu que produeixen 1.200 m3 de gas anuals que es tracten en un motor de combustió que produeix 3 GWh d’electricitat a l’any. La mateixa empresa va posar en marxa el 2019 una nova instal·lació a Mas Jonquer a Vilanant amb una producció de 950.000 m3 de gas procedent del tractament de 11.000 tones de residus, xifres que es poden doblar fàcilment. En aquest cas, en lloc d’enviar el biogàs a un motor per produir electricitat, l’empresa HAM filtra el gas amb membranes, el comprimeix i l’emmagatzema en tancs de gas a 250 bar per ser enviats a càrrega de vehicles o a indústries que utilitzen gas per a la seva producció. Aquesta és una acció que pot canviar tot el panorama ramader i agrícola de Catalunya, com també tenir un bon impacte energètic.

Catalunya té una generació de purins de 6,15 milions de m3 que podrien donar ells sols 350 milions de m3 de gas, una energia 2,82 TWh de gas. Amb un consum actual de 67 TWh de gas natural a Catalunya, aquesta generació seria un 4,2% del total.

La generació de biogàs a partir de residus és bàsica en el nou model d’economia circular i frugal que comencem a desenvolupar. Crear una nova cultura on el residu sigui un recurs és la clau de molts dels problemes futurs. A partir d’aquí poden néixer plantacions de cultius per ser fermentats, tractar tots els residus sòlids urbans per fermentar... tot plegat amb un potencial de biogàs a Catalunya de 15,1 TWh als que hauríem d’afegir uns altres 15 TWh procedents del gas de piròlisi, tecnologia que va una mica més enrere que la de fermentació.

La producció de biogàs permet un salt qualitatiu del món rural, complementant l’activitat ramadera i agrícola, aproximant-lo a les necessitats energètiques de la societat, resol un problema clau en la gestió de calor en la indústria i aporta flexibilitat en la gestió elèctrica. El gas renovable és emmagatzemable, liquable i un dia es podrà connectar amb Europa a través del Midcat.

Sabent com és d’important aquesta acció pel país, ara cal que la tramitació dels projectes sigui molt més ràpida del que és normal en l’administració catalana. Aquí també hi ha d’haver permisos exprés, saltant la immensa burocràcia catalana que ho frena tot.