Quina és la gran novetat del segle XX? Que no cal morir-se per conèixer el paradís. El tenim a tocar. A l’altre cantó del taló d’acer. La gent somriu i la seva mirada és clara perquè saben que la seva ració de pa és la mateixa que la del camarada Stalin. No, no és un fantasma el que recorre Europa, és un cant a l’esperança. Aviat La Internacional cantada pel cor del poble treballador es convertirà en una ona vibratòria que farà titil·lar cada una de les estrelles del firmament.
Per què els periodistes no poden sortir de Rússia? Pregunta Mr. Jones a un periodista. Mr Jones és una pel·lícula de la directora Agnieszka Holland sobre la figura de Gareth Jones, un diplomàtic que va cometre la imprudència de posar el nas on no tocava. Corria la brama que en les terres que un dia foren vedat de caça de Gengis Khan la gent es matava per un tros de pa i practicava el canibalisme. Si un producte de consum no escassejava a Ucraïna era el cadàver. És més, la neu allargava la data de caducitat. Rússia rapinyava el gra d’Ucraïna per demostrar al món que els plans quinquennals portarien Rússia a la modernitat. Jones escolta la resposta del periodista. Has llegit el conte La màscara de la mort roja d’Edgar Allan Poe? ... Doncs llegeix-lo perquè aviat el prohibiran. La pesta de la Mort Roja devasta el país del príncep Pròspero. Les víctimes sagnant pels porus abans de la dissolució de l’ésser. Tanmateix el monarca viu feliç i per immunitzar-se contra la inesperada apocalipsi decideix refugiar-se en el seu castell emmurallat on organitza en companyia dels seus convidats un carnaval orgiàstic. A mitja nit arriba un convidat misteriós. La seva màscara és una calavera i vesteix una mortalla. No faré un espòiler per si algú decideix llegir-lo. Si bé el conte està obert a vàries interpretacions, en el context que ens ocupa, el castell de Pròspero seria Moscou i la pesta de la Mort Roja la metàfora de l’Holodonor, tal com es coneix la història sinistre de l’extermini de fam de milions d’ucraïnesos per part de l’Stalin. Anys més tard Ucraïna tornaria a ser massacrada pel nazisme. Els Einsatzkommando, amb l’ajuda de voluntaris ucraïnesos, feren la feina bruta que la Wehrmacht per raons de cavallerositat es negava a executar. Foren assassinats un milió i mig de jueus, dones, criatures, ancians...
En una escena de la pel·lícula Mr Jones parla amb George Orwell després que aquest escoltés la seva conferència sobre la fam d’Ucraïna. Però Rússia fa el que pot, pensi Mr Jones que disposa d’escola, sanitat públiques... Sí, però a quin preu, respon Mr Jones. Vol dir doncs que no hi ha esperança, pregunta l’autor de Rebel·lió a la Granja. Durant molts anys la mare Rússia va ser la gran esperança d’un món descontent que volia que se li obrissin les portes de nou del paradís terrenal del que un dia el capitalisme els expulsà. Després que la tramoia del comunisme s’hagi avariat, l’imaginari dels enfadats ha reescrit el guió. Quan parlen del capitalisme com si fos la Babilònia, la gran, la mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra, segons l’Apocalipsi, parlen en realitat, per contraposició, d’una Rússia inexistent, però com l’Au Fènix renaixerà de les seves cendres. És l’esperança d’una terra fèrtil, d’un país benèvol, igualitari, on els treballadors agafaran el metro cada matí amb un somriure als llavis.
No hi ha res més enganyós que l’esperança. L’esperança és deixar de treballar confiant que et tocarà la loteria. Com va dir Mr. Jones, qui anys després formaria part de les brigades internacionals en la guerra civil espanyola i que donaria fe del puny de ferro del comunisme, Rússia es com nosaltres, però pitjor.
