91.553. Aquesta és la xifra que des de dimecres es pot llegir i escoltar a tot arreu. Són els espectadors que van anar al Camp Nou per veure el Barça-Madrid de quarts finals de la Lliga de Campions femenina. L’equip liderat per Alexia Putellas s’ha convertit en una moda inflada pel poder mediàtic i econòmic de la marca Barça? Probablement, sí. Com també és cert que es continuen equivocant tots els que es miren amb condescendència l’enrenou al voltant del partit de dimecres. Condescendència, per no dir mofa, perquè «el futbol femení és una broma on no hi ha entrades fortes i un equip de Tercera Divisió apallissaria aquest Barça». Són els mateixos que mai anirien a veure un partit de l’Uni Girona a Fontajau perquè «el bàsquet femení és lent, poc físic i no hi ha esmaixades». Gent que coneix, fins al més mínim detall, el que passa cada dia en el futbol masculí. Però el que surti d’això, de l’univers que ja tenien al cap José María Garcia o José Ramon de la Morena, és una simple anècdota. I si aquesta anècdota està protagonitzada per dones, ja és una broma o una moda que aviat passarà de llarg.
El problema per als que continuen abonats a la conya fàcil sobre l’esport femení és que el que ha passat de llarg és la seva manera de pensar. A la dècada dels vuitanta, a Figueres hi havia un gran equip de bàsquet femení. A La Casera, recorden els que van veure jugar Roser Llop o Anna Junyer, hi havia jugadores extraordinàries. Però Llop no va poder veure mai com el seu joc omplia pavellons com, avui en dia, ho fa el bàsquet de Laia Palau o Rebekah Gardner a Fontajau. La setmana passada, moltes famílies gironines van agafar-se uns dies de festa a la feina per anar a València la Copa. L’Uni no va guanyar el títol. Però, per sobre del resultat, hi ha el creixement social d’un club. D’una aposta per l’esport femení, que sense el coixí econòmic i mediàtic del Barça de futbol ha arribat a on no s’havien atrevit a somiar la gent de La Casera. A convertir-se en un espectacle esportiu. Capaç de portar més gent un dimecres a Fontajau més gent per veure un partit contra el Dinamo de Kursk del que hi havia en la gran majoria de jornades de la FIBA Cup que l’Akasvayu, amb Svetislav Pesic a la banqueta i Marc Gasol a la pista, va guanyar l’any 2007. Els temps han canviat. Però alguns encara no se n’han adonat.
