Quiosc

Diari de Girona

David Pagès i Cassú

M. Elena Maseras i els agermanaments

En el món en què vivim no hi ha distàncies. Les noves tecnologies les han escurçat de manera impressionant. De tot allò que succeeix en qualsevol lloc del món, ens en podem assabentar amb una rapidesa mai vista fins al moment.

Fem aquesta reflexió perquè, malgrat aquestes connexions globals vertiginoses, a vegades, paradoxalment, no tenim aquesta mateixa sensació de proximitat quan dirigim la mirada cap a pobles germans, amb qui compartim llengua, cultura, història, interessos econòmics i tantes altres coses més. Hauria de ser molt més fàcil estrènyer lligams i enfortir ponts.

Ve a tomb fer aquesta reflexió amb motiu d’un homenatge a M. Elena Maseras, que es celebrà a la sala de plens de la casa consistorial de Maó, el passat 9 d’abril. Un acte solemne impulsat pel Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears i amb les participacions oficials dels Ajuntaments de Maó i de Vila-seca.

M. Elena Maseras Ribera (Vila-seca, 1853 - Maó, 1905) fou una persona que obrí camins. La primera dona, oficialment matriculada, a ingressar a una Facultat de Medicina arreu de l’Estat espanyol. En el seu cas, a la Universitat de Barcelona, el curs 1872-1873. Acabà els estudis el 1878. L’any següent demanà permís per a examinar-se del grau de llicenciatura, que trigarien més de tres anys a atorgar-li. El resolgué amb unes notes excel·lents, però les dificultats burocràtiques per a l’exercici de la seva feina l’empenyeren a fer un tomb professional, que la portà a l’ensenyament, primer a diferents poblacions del Principat i, més tard, a Maó, on s’establí el 1890. A la capital de Menorca ocupà la plaça de l’Escola Municipal de Filletes de Sant Josep. Fins i tot n’esdevingué directora.

Fou una persona d’un gran coratge i determinació. Aconseguí, superant obstacles feixucs, el que s’havia proposat: ser metgessa i, malgrat que les traves administratives no li van permetre de poder exercir, el seu exemple fou important: li plauria de veure que, en el moment actual, un percentatge molt alt dels alumnes de les Facultats de Medicina del món occidental són dones.

L’homenatge, que acabà amb la col·locació d’una placa, fou molt reeixit i serví per posar en valor la figura i la trajectòria de M. Elena Maseras. El seu llegat és immens. També, pels molts articles que publicà en favor de la salut de les dones i els nens. Un acte merescut de reconeixement i, alhora, d’agermanament. Tant de bo n’hi hagués molts més i els compartíssim.

Compartir l'article

stats