Avui ha sigut un dels dies més tristos de la nostra vida, ens has deixat. Crec que tots dos sabíem, al nostre cor, que te n’anaves i que t’estaves acomiadant.

Tenir-te no només va ser una cosa bonica, va ser el millor que ens va poder passar i ha estat un plaer poder compartir tots aquest temps junts, malgrat que ara el dolor i la tristor ens aclapari.

Sempre estaves alerta de qualsevol soroll, quan pujàvem per l’ascensor i ja estaves esperant assegut al costat de la porta, fins que entràvem i ens donaves la benvinguda, tot content amb salts d’alegria i carícies que nosaltres també et tornàvem.

O quan jo agafava les claus de casa per sortir i automàticament venies i saltaves d’alegria amb la mirada afectuosa i il·lusionada, perquè sabies que sortiríem a passejar. O a l’hora de la migdiada, que ens esperaves davant la butaca fins que estàvem asseguts, i amb la manteta preparada per pujar a les meves cames, estirar-te, tapar-te i acompanyar-nos fent també un cluc. O quan intentava aixecar-me i em rosegaves dolçament l’orella perquè no volies que m’aixeques.

I moltíssimes més coses per recordar, que són presents en la nostra ment i que mai oblidarem.

Sempre estaràs present, encara que a no estiguis viu, continues tenint vida com el nostre petit i estimat gosset. Ens falten paraules per poder expressar el dolor de la teva pèrdua. «Descansa en pau, petit Pitu. T’estimem».