Quan Putin mori, i si existís l’altra banda, haurien de rebre’l totes i cadascuna de les seves víctimes. Potser l’estan esperant ja formant un semicercle davant la porta per on s’ingressa al més enllà. Hi ha nens sense braços o sense cames, sense cap, com ninots trencats en un femer. Hi ha dones a qui un projectil els va arrencar mig crani o una bomba els va obrir el ventre, ferida de la qual pengen, com despulles, les entranyes, de vegades barrejades amb un fetus. Hi ha homes amb la pell abrasada per la pólvora, amb la camisa fosa al múscul formant un estrany aliatge de teles i teixits. Hi haurà també els ancians sense llavis, molts d’ells sense llengua, ja que se la van empassar de l’ensurt quan els va caure a sobre el sostre de la cuina. L’esperen adolescents violades per les seves tropes amb el vestit fet esquinçalls i les calces trencades a la mà, com sense saber què fer-ne.
Si Putin imaginés el que hauria d’esperar a l’altra banda, s’hi quedaria. Però tard o d’hora tindrà una fallada hepàtica, un ictus, un infart, que l’obligarà a travessar la línia i enfrontar-se als fets. Potser acabi amb ell un dels seus lloctinents, un oligarca que necessita salvar el seu iot de la crema, un general adinerat les filles del qual estudiïn a Suïssa o als Estats Units. Potser tingui un Brutus que estigui afilant ja el seu ganivet mental per clavar-li el cop definitiu.
En qualsevol cas, mentre vetllen el seu cadàver en un dels salons del Kremlin, veurà als desenterrats pels gossos famolencs. Tenen barba de diversos dies i porten els músculs enlairats de l’esquelet com el paper de la paret a les cases abandonades. Caminen utilitzant de bastó l’os del braç que els falta i respiren emetent els sons del que s’ofega en la seva sang o en el seu vòmit. A poca imaginació que tingui Putin, l’espera un final atroç. Probablement no existeixi el més enllà, però aquestes visions es donen al més aquí, als llits dels hospitals de luxe de Moscou, sota els efectes de la morfina que t’han posat per alleujar el dolor. No ens agradaria estar al cap d’aquell home quan hagi de fer front a aquests instants pels quals tots hem de passar. Potser aquestes visions durin un segon, però serà un segon etern.
