Fa uns dies el Tribunal Suprem va ratificar la condemna a un youtuber que el 2017 va humiliar un home sense sostre a qui va fer menjar galetes farcides amb pasta de dents a canvi de 20 euros. L’objectiu era enregistrar l’escena per penjar un vídeo amb què va guanyar 2.180 euros. El que ell va qualificar de repte, vexar una persona, li ha costat 20.000 euros d’indemnització i la impossibilitat de tenir un canal de Youtube durant cinc anys.
No és el primer cas de maltractament cap a una persona sense sostre que arriba als tribunals ni serà, per desgràcia, el darrer. Però és un exemple de la vulnerabilitat que enfronten les persones sense sostre que estan constantment exposades a abusos i vexacions perquè dormir al carrer té conseqüències i les més freqüents són les derivades de l’aporofòbia: insults i agressions.
Arrels ha llançat aquests dies una campanya sota el lema «Persones que compten» que busca reclutar voluntaris de cara al cens anual que fa anualment als carrers de Barcelona. El lema, però, va molt més enllà de la necessitat de saber quants són. «Persones que compten» significa que aquestes persones importen, que s’haurien de protegir els seus drets i que això hauria de ser una prioritat per a les nostres administracions.
És el que ha demanat també Feantsa, la federació que reuneix les organitzacions de tot Europa que treballen amb persones sense llar, que es va reunir el cap de setmana passat a Dublín. Els 300 participants van posar èmfasi en la necessitat d’avançar en l’estratègia aprovada pels països membres de la UE el juny de 2021 per posar fi al sensellarisme subratllant que necessitem un canvi de model, un que hauria de tenir una aproximació basada en els drets de les persones i en la sostenibilitat de les actuacions davant de l’enfocament assistencialista i d’emergència que ha primat al nostre país. També ha de ser un model que aposti per polítiques a mitjà i llarg termini, que respecti el dret d’aquestes persones a decidir sobre les seves vides i respostes basades en la prevenció i el suport comunitari.
A Catalunya, el govern ha aprovat recentment un marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme que preveu invertir 98 milions d’euros en tres anys i habilitar 300 habitatges per a persones sense llar. Si arriba a concretar-se (el 2017 ja es va aprovar una estratègia contra el sensellarisme en què no es va posar ni un sol euro) serà un avenç però queda lluny de les necessitats i sobretot d’un abordatge integral que contempli els recursos imprescindibles, no només per rescatar les persones que es troben en aquesta situació sinó per prevenir i evitar que altres acabin al carrer. També queda lluny de l’objectiu de treballar activament perquè la societat comprengui el que significa un fenomen que representa la forma d’exclusió social més extrema que existeix a la nostra societat.
Durant el confinament, quatre persones que dormien al carrer van ser assassinades al mig de la solitud dels carrers i tots recordem el cas de Rosario Endrinal que va ser cremada en un caixer per tres joves mentre dormia. La meitat de les persones sense sostre reconeixen haver estat víctima d’algun delicte d’odi, però el 85% no ho denuncia per por de represàlies o per les barreres d’un sistema que no s’adapta a la seva situació.
El vídeo en què el youtuber ReSet es mofava de la víctima va obtenir 35.000 «m’agrada» en poques hores. El Centre d’Acollida Assís recordava aleshores i ara que la víctima va ser escollida per la seva vulnerabilitat i que el «repte» de ReSet representava un greu atemptat contra la dignitat humana malgrat que moltes persones no eren capaces d’adonar-se’n. És urgent impulsar polítiques públiques per combatre el sensellarisme però és igual d’important lluitar contra les conductes i els delictes que estigmatitzen un col·lectiu que és víctima de processos estructurals dels quals tots som responsables com a societat.
