Quan hom llegeix els aspectes militars i industrials de la II Guerra Mundial i per extensió de qualsevol guerra se n’adona de la quantitat de diners, treballadors, instal·lacions, fàbriques, búnquers, pistes d’aterratge, avions, pistoles, obusos, míssils, metralladores, tancs, camions, vaixells cuirassats, portaavions... M’estalvio de dir la quantitat de morts, ferits i de hàndicaps de per vida dels que han sobreviscut, per lesions físiques o psíquiques. I de la quantitat de morts, violacions i traumes de la població civil.
Sempre acabo pensant: i si tot aquest esforç es fes per tal que la gent visqui millor? L’horror de la guerra i l’exigència de la classe treballadora, que havia fet l’esforç bèl·lic, explica els trenta anys de creixement de l’Estat de Benestar als EUA i a Europa. Però el complex industrial militar insisteix i insisteix en crear les condicions d’augmentar la despesa militar. De primer es van inventar la guerra freda que va servir d’excusa per mantenir una despesa militar bestial i una carrera nuclear suïcida. Quan pots destruir la terra 100 vegades fins i tot quan no queda ningú viu, a què més pots aspirar? Després es van inventar conflictes com el del Vietnam amb l’argument que si queia Vietnam seria com un dominó comunista al món. En realitat ara Vietnam és un país on totes les empreses capitalistes hi fan l’agost. Quan cau el mur i sembla que s’han acabat les excuses s’inventen la guerra contra el terrorisme. Acaben envaint països que no hi tenen res a veure com Iraq. I ara ens inventem el darrer: el perill és Putin. Com si fos el perill comunista però amb un anticomunista. Putin és el producte de no proposar una transició del model soviètic a un model capitalista amb rostre humà, és a dir amb sanitat, educació i infraestructures raonables. EUA ho fa impossible i Rússia va passar a un capitalisme salvatge de cop. I és clar, es crea un món dirigit per la màfia. La màfia és la quinta essència del capitalisme: no hi ha normes legals vàlides, ni presència de l’Estat. Se’ls en va de les mans i al final, és clar, s’imposa Vladímir Putin. Doncs bé, EUA i Europa l’han estat amenaçant amb propostes d’ampliació de l’OTAN i de la UE sense respectar una zona amb països neutrals. I és clar, si vas provocant a un dictador aquest envaeix Ucraïna i tothom es posa les mans al cap. L’OTAN no respon. Si no respon, per què tanta fatxenderia? Així doncs, per què aquest despropòsit tan previsible? Per tenir un nou argument per incrementar la despesa militar. L’OTAN porta vint anys amb el lema que cal doblar la despesa militar. I per què? Perquè el complex industrial militar vol negoci, molt negoci. I els pobres d’aquí? I les polítiques habitatge de salut i d’educació? Doncs res, a fer canons. Josep Borrell, vicepresident de la UE d’Assumptes Exteriors i Seguretat, va ser del Consell d’Administració d’Abengoa, una de les empreses més grans del complex industrial militar espanyol, clar. Algú creu de veritat que augmentant la despesa militar i dient que els culpables dels 37 morts a Melilla són les pobres víctimes subsaharianes, els votants d’esquerres es mobilitzaran? Per l’amor de Déu.
