Veient la manifestació de l’onze de setembre, amb totes les baralles explícites que ens ha mostrat, prenen més sentit les paraules de Raimon Martínez Fraile, el tinent d’alcalde de Maragall mort ja fa uns anys, quan veient la riuada de gent amb estelades, va dir «quantes energies perdudes». Durant la dictadura érem pocs els que anàvem a homenatjar Rafael Casanova perseguits per la policia i ara ens han expulsat de la manifestació que vam conquerir amb la democràcia, unes persones que no tenen el més mínim respecte pels catalans que pensen diferent. Des del naixement del procés, els independentistes han considerat que Catalunya és el seu vedat privat on poden fer el que els plagui sense límits i qualsevol que digui el contrari, simplement, és antidemocràtic o feixista. Els posaré alguns exemples del supremacisme que aquest comportament té associat:
1.- Saltar-se les lleis aprovades per tots. Quan els dies 6-7 de setembre del 2017 van posar a votació al Parlament les lleis de desconnexió es van saltar lleis fonamentals com són la Constitució i l’Estatut aprovades per tots els espanyols (també pels catalans). El moviment independentista després recorre als tribunals espanyols o europeus i si els donen la raó surten en tromba per denunciar tot tipus de coses. No pensen que aquests tribunals estan legitimats per l’estat espanyol, un estat democràtic d’Europa. Poden ratificar o canviar una sentència com fa el Suprem amb sentències de tribunals ordinaris perquè formen part d’un mateix sistema judicial. Tampoc entenen el que són els acords. Ara mateix tenim el problema del català a l’escola. A les escoles en general, no hi ha problemes lingüístics. Els alumnes surten del sistema escolar amb un coneixement similar de català i castellà, sols unes poques famílies han presentat queixes. Davant la sentència del 25%, Comuns i socialistes van proposar tornar al consens inicial: l’escola, que coneix el medi lingüístic en què ha de treballar, ha de ser qui defineixi quina ha de ser la presència de cada llengua a l’ensenyament, un mateix tractament a totes les escoles no és realista. Immediatament els independentistes van deformar l’acord i ara el conseller ja galleja de que incompleixen la sentència per donar menjar a la seva clientela, contra el «treure la política de l’escola» que figurava en l’acord firmat pels partits.
2.- Re-escriuen la història. Afirmacions com que la Guerra Civil espanyola va ser una guerra d’Espanya contra Catalunya de la impresentable Laura Borràs cauen pel seu propi pes. Hi ha les fotos de milers de catalans aplaudint a les tropes franquistes quan entraven per la Diagonal de Barcelona i puc aportar una vivència personal. A Sant Feliu de Guíxols, als anys seixanta del segle passat, alguns joves vam decidir fer activitats culturals. Vam aconseguir que una associació establerta ens donés cobertura legal i qui enviava raports al governador perquè ens prohibís els actes que sol·licitàvem perquè es feien en català era l’alcalde, una persona d’una família arrelada a la ciutat. Per impensable que pugui semblar, deformacions d’aquests tipus abunden en els treballs de l’anomenada «Fundació d’estudis històrics de Catalunya» subvencionada pels governs independentistes.
3.- Tot ho fan be, si fóssim independents, tot seria meravellós i Espanya tot ho fa malament. En recerca, per exemple, durant la campanya electoral de desembre del 2017 un investigador parlava de que Catalunya tenia una bona recerca (cosa que és certa) però que més enllà de l’Ebre no hi havia recerca. Tot clar si no fos que a la pàgina web d’aquest investigador hi havia una llista dels 5 projectes que considerava importants i d’ells dos eren de finançament espanyol i dirigits per investigadors de més enllà de l’Ebre. Davant de qualsevol problema la resposta és, si tinguéssim les competències (o fóssim independents) això no passaria. Però la realitat és tossuda. Els problemes de l’inici de curs a la FP que comentava divendres passat o el baix % d’implantació de renovables són exemples de temes en què la Generalitat té les competències i, desgraciadament, la gestió és manifestament millorable.
Podria continuar però els exemples que he posat em semblen suficient. Bàsicament els independentistes menyspreen les persones que no comparteixen les seves idees i no respecten ni les lleis ni els acords, es creuen superiors. Els demòcrates mai ens hem oposat a les idees però sí a les imposicions, les lleis diuen com es poden canviar les coses i demanem que es respectin les regles aprovades per tots. Aquest onze de setembre ha representat un pas més en els reflexes populistes de l’actual independentisme, l’ANC diu que els actuals partits no els representen i que ells són els únics purs. Els sona «un moviment popular de purs!» A mi em produeix calfreds. Als que diuen voler negociar els diria que escoltin a tots els catalans (la taula de negociació catalana proposada per PSC i Comuns) i que no intentin vendre’ns el neverèndum: es demana un referèndum i si surt que no en demanem un altre i així fins que surti el que jo vull i aleshores exigim que s’apliqui.
Que els estats democràtics estan basats en lleis aprovades és cosa sabuda i saltar-se-les és anar contra la democràcia. És el mateix que fa el PP bloquejant la renovació del tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial. Posen tota classe de condicions per mantenir els actuals membres perquè així mantenen artificialment una majoria conservadora distorsionant els resultats electorals i incomplint la Constitució que diuen defensar.
Acabo felicitant-me per l’aprovació de la inversió milionària del Ministeri de Cultura (Iceta) per transformar l’antiga estació de França en biblioteca. També demanant que el govern de Catalunya s’espavili per aconseguir alguna de les seus d’organismes que el govern Sánchez vol descentralitzar. Està buscant seu, per exemple, l’agència d’Intel·ligència Artificial que pot suposar un impuls a la R+D+I que caldria no desaprofitar.
