Dels esdeveniments polítics de principis d’octubre, es poden destacar els següents punts: 1.- Ni Junts ha guanyat ni Pere Aragonès ha perdut. Malgrat que Laura Borràs canti victòria, si el 55,73% dels militants (uns 2.875) van votar sortir del Govern i un 42,39% (uns 2.187) volien quedar-se, la realitat és que el partit està dividit gairebé en dues meitats.
És a dir, a Junts conviuen dos models oposats d’organització política. El primer s’assembla al d’un «moviment d’alliberament» que vol desbordar les institucions, format per una patuleia d’agitadors assembleistes succedanis de la CUP. El segon és més pragmàtic amb la pretensió de consolidar una estructura de quadres per poder governar.
Doncs bé, Junts s’estrena a l’oposició exigint una moció de confiança o eleccions. Obliden que el dia 6 es van abstenir (amb Vox i Ciutadans) en una moció de confiança proposada per la CUP i el divendres anterior havien votat en contra d’una altra moció de confiança presentada pel PP. Són incoherents i oportunistes a manta.
Junts confiava, a les eleccions locals del 28 de maig de 2023, fagocitar un moribund PDeCAT, però aquest podria revifar si és capaç d’atreure descontents.
2.- ERC està exultant. S’ha tret de sobre un soci que solia fer-li la traveta. I s’apressarà a purgar els càrrecs afins a Junts per copar les àrees de poder vacants.
Amb tot, el bocamoll de Junqueras admet que els pressupostos pel 2023 podrien no aconseguir suport parlamentari suficient, però que tant se val si es prorroguen any rere any. Ara bé, Pere Aragonès no és el genet solitari de la llegenda que se’n sortia dels embolics. I l’Oriol s’ha mostrat malèvol amb els socialistes per no estar «compromesos amb la fi de la repressió, amb la democràcia i (...) amb un referèndum d’autodeterminació». Vaja, un rosegaaltars que reparteix credencials de democràcia segons li rota.
3.- Els Comuns, alguns d’ells hereus del PSUC, bressol de comunistes, actuen d’escolanets dels nacionalistes i estan disposats a donar un cop de mà per salvar el govern. Però amb vuit diputats, faran el paper de la trista figura, lluny del protagonisme quan van votar a favor dels pressupostos del 2022. La seva líder, Jéssica Albiach, somia en un govern de majoria progressista, lògicament amb el PSC, un tripartit que ERC rebutja categòricament.
4.- I el PSC? Cal que s’ho faci mirar. Si vol construir una alternativa de govern no pot anar amb el lliri a la mà per rebre carbasses. Salvador Illa no es vol assabentar que ERC menysprea l’oferta de pactar els pressupostos.
I és que, mentre els vots d’ERC en el Congrés dels Diputats siguin necessaris per al PSOE, els socialistes catalans estaran lligats de mans i peus. Porca misèria!
