Em va agradar molt aquesta expressió de l’homilia de mossèn Lluís Suñer en la festa de Sant Narcís d’aquest any. En situació de seu vacant, l’administrador diocesà, mossèn Suñer, presidí l’Eucaristia en la festa del patró de Girona.
I és que la festa, com digué mossèn Suñer, «és alguna cosa més que un bon repic de campanes o un bon dinar o sopar». La festa, i també la vida, necessita un sentit. Com digué mossèn Suñer, «la festa és celebració joiosa comunitària, que fa possible que ens trobem amb familiars i amics». I és que «tot el que és festiu, tendeix a celebrar-se», tot i que sovint «estem buidant de sentit la nostra vida social, cultural i fins i tot cristiana». Per això, buidant de contingut la vida, «ens trobem que sovint no sabem què celebrem. O simplement no celebrem res».
Aquestes paraules de mossèn Suñer, m’han fet pensar en aquelles festes que estan buides de contingut i que sovint substitueixen altres festes que, des de sempre, hem celebrat, tot sabent què celebràvem. Penso per exemple en la festa de Tots Sants, amb la pregària pels difunts (aquells éssers estimats que sabem que han passat al món de Déu) i la visita als cementiris, els panellets i les castanyes, i que molta gent ha substituït per l’insípid Halloween. I és que els cristians no celebrem els morts, sinó els qui viuen amb Déu, pel fet que «Déu no és Déu de morts sinó de vius» (Lc 20:38).
Com deia mossèn Suñer en la festa de Sant Narcís, «hem d’omplir de sentit la vida en tots els seus aspectes: el treball, l’amor, la sexualitat, la política, la festa». Per això «per viure humanament ens cal el pa de l’esperit: criteris, cultura, valors com la justícia, la pau, el respecte, el bé».
Com deia mossèn Suñer, «el contingut profund de la festa no són els focs artificials» tot i que «ens fan mirar enlaire i contemplar la bellesa i l’harmonia dels colors i de les figures». El contingut profund de la festa, com deia mossèn Suñer, «és el que creiem en el fons de la nostra vida». Per això els cristians, aquest 1 i 2 de novembre, no celebrem la mort, sinó la vida d’aquells que ja han arribat a la plenitud de l’amor de Déu, tot sabent que si Jesús va ressuscitar, també nosaltres ressuscitarem. Els cristians, com deia mossèn Suñer, hem de ser «testimonis de Jesús i del seu Evangeli amb paraules i fets». Hem de ser testimonis de resurrecció. No de mort. Per això no celebrem l’insípid Halloween , sinó que recordem aquells que hem estimats i que ja viuen amb Déu.
