Les notícies falses i la conseqüent desinformació tant a les xarxes socials com als diferents mitjans de comunicació són un problema al qual s’enfronta la nostra societat. Acadèmics i institucions han mostrat una inquietud creixent per aquests fenòmens i sobretot per les seves conseqüències a curt i mitjà termini.
Les notícies falses es caracteritzen per la voluntat de mentir per part de l’emissor. En la majoria dels casos, l’objectiu de les notícies falses és enviar missatges enganyosos amb finalitats polítiques o econòmiques o per desacreditar algú o alguna cosa. En les «notícies falses» hem de considerar dues dimensions: d’una banda el grau de falsedat i de l’altra la intenció d’enganyar. Les notícies falses i la seva conseqüent desinformació es manifesta tant en la creació de continguts falsos com en la seva difusió a través de les accions habituals de comentar, compartir, debatre entre grups de persones a tots els nivells socials: família, amics i professionals.
Un agreujant d’aquest fenomen és que ser un usuari habitual o fins i tot expert en xarxes socials no garanteix l’èxit a l’hora d’identificar la informació falsa. Per sort han aparegut institucions que es centren en detectar i difondre les notícies falses. En aquest sentit és encomiable la feina que està fent «Verificat» (https://www.verificat.cat/), una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu de lluitar contra la desinformació i la manipulació a internet.
Lluitar contra la lacra de les notícies falses no és fàcil. En primer lloc cal contrastar la informació i en aquest sentit el nivell educatiu és l’aspecte més rellevant. També és important que des de l’educació mediàtica, s’emprenguin accions destinades a recuperar la confiança en els mitjans socials, estimulant que siguin utilitzats de manera crítica i afavorint-ne un ús actiu i no reactiu.
Cal entendre, que venim d’un passat en que l’oferta informativa era escassa i no sempre de fàcil accés. Ara ens trobem amb un entorn informatiu molt més divers, fàcil d’accedir, potser amb sobreabundància d’informació i amb un predomini cada cop més important de l’element emocional amb la conseqüent pèrdua de la racionalitat en l’anàlisi de les situacions actuals. Un element addicional, és la diversitat de mitjans de comunicació que emergeix amb la digitalització i que suposa la circulació de més notícies falses en l’espai públic. En conseqüència, també augmenta la incertesa sobre la fiabilitat de la informació, ja que resulta més complicat identificar on és l’origen del que s’emet i valorar la credibilitat. És fàcil generar notícies falses quan procedeixen de xarxes socials en les que l’emissor és anònim i en les que tothom pot parlar anònimament i tothom es considera un expert sense aportar acreditacions.
Les notícies falses i la conseqüent desinformació són per tant, un fenomen multidimensional amb més transcendència social, política i democràtica que el simple i en aparença anodí fet d’enviar notes per Internet. El pitjor del cas és que aquesta situació està menyscabant la confiança en els mitjans de comunicació i pot portar (o potser ja està portant) al declivi del periodisme de qualitat. Soc del que creu que una societat ben informada és sempre més crítica, sana i democràtica. En aquest sentit, penso que el fenomen de les notícies falses hauria de ser considerat un delicte i per tant perseguit per la llei. Com que malauradament veig lluny una legislació en aquest sentit, no ens queda més remei que lluitar personalment amb tots els nostres recursos i sens defallir.
(*) Per als interessats en el tema, els recomanaria el Dossier Monogràfic: «Sociedad de la desinformación: El impacto de las fake news en la esfera pública». Revista Comunicar https://www.revistacomunicar.com, nº 72, volum XXX, 2022
