Reivindicant la versió original

Aquesta setmana he anat dos cops al Truffaut, l’únic cine que queda al centre de Girona, aquella ciutat que a primers de segle va arribar a ser considerada com la capital de les multisales amb la ratio de butaques per habitant més alta d’Espanya. Una bonita mañana em va semblar delicada i emocionant, i Crònica d’un amor efímer, un divertiment magníficament escrit. Totes dues projectades en versió original francesa, una amb subtítols en castellà, i l’altre, retolada en català. Hi vull anar més sovint.

El Truffaut va tancar el 2022 amb grans dades d’assistència i segur que, segona sala a banda, aquí també hi juga un paper important el tancament dels Albèniz. Públic que potser mai s’hauria atrevit amb la versió original, ha descobert al cinema municipal que hi ha vida més enllà dels blockbusters i que no passa res per veure una pel·lícula en el seu idioma original. Al contrari.

Però mentre això passa a Girona i al Truffaut, a TV3 estrenen Chavalas, rodada en castellà, i l’emeten doblada al català, i fa mal d’ulls, i d’orelles. I el mateix es pot criticar de Movistar, que té al catàleg Suro i Alcarràs parlades per defecte en castellà, i cal que vagis a l’opció idioma per seguir-les tal i com es van rodar: oportunitats perdudes per reivindicar la versió original.

Subscriu-te per seguir llegint