Hazard, més pena que glòria

«Porto tres anys descansant, encara tinc energia», confessava Hazard, com si res, en una entrevista al seu país. Quina manera de definir el seu pas pel Reial Madrid. El belga va costar cent milions d’euros fa cinc anys. Un preu d’autèntica figura, que ho era en aquell moment, imparable amb el Chelsea a la Premier League, però els seus números a Espanya van anar minvant d’una manera escandalosa. Es recorden poques baixades de rendiment tan grans en un jugador de primer nivell. Primer, les lesions, recurrents, que el van martiritzar sempre que intentava treure el cap. Després, i això és el més greu, una certa deixadesa que va acabar apartant-lo de la titularitat i el va condemnar als minuts de les escombraries en el millor dels casos. En els dos últims anys no comptava per a res, fins i tot Mariano entrava al camp abans que ell. La veritat és que els gimnasos sempre li han provocat al·lèrgia, com ell mateix ha confessat en alguna ocasió, i la dieta és una cosa que maneja amb dificultat. I així és molt complicat, per no dir impossible, mantenir el nivell d’exigència en un club com el Reial Madrid.

Hazard ha estat un dels grans fiascos de Florentino. Va arribar com la gran estrella després de la sortida de Cristiano, però al Madrid es va diluir com un terròs de sucre. Ni l’operació en la qual se li va llevar la famosa placa va servir per millorar la seva complexa situació. El seu nivell estava en les antípodes d’aquell jugador elèctric, de desbordament, regatejador, que enlluernava a Anglaterra i a la selecció. I el pitjor era l’actitud. No jugava, però tampoc feia mala cara. Ni tan sols s’enfadava. De la banqueta a casa. A la pretemporada sempre transmetia la confiança de tornar a ser el d’abans, semblava que ho podia aconseguir en algun moment, però ni Ancelotti ara, ni Zidane en el seu moment, van veure’l en condicions de jugar. Tampoc es plantejava buscar una sortida fins fa dues setmanes, còmode en el seu ostracisme. Al final, el Madrid va negociar la seva sortida pagant-li la meitat de la fitxa de l’any que li quedava i va aconseguir deslliurar-se d’ell. Ara diu que han estat anys molt durs, però és evident que Hazard ha estat un futbolista conformista, gens ambiciós i que va assumir la seva caiguda al Madrid amb una tranquil·litat sorprenent. Que tingui sort.

Subscriu-te per seguir llegint