Quan la política arriba a les mans

No és la primera vegada que un polític local amb plantejaments contraris a la convivència amb immigrants, per dir-ho de forma suau, és agredit al mig del carrer. La setmana passada el company de l’alcaldessa de Ripoll, David Subirana, que formava part de la candidatura d’Aliança Catalana a les eleccions municipals, tot i que no va sortir elegit, es va veure involucrat en una baralla mentre passejava amb la seva parella. Els incidents van començar quan un jove els va escridassar acusant-los de «feixistes». El resultat de la baralla va ser que el company de l’alcaldessa va haver de ser atès a l’hospital de Campdevànol a causa d’una contusió sota un ull i de cops a l’esquena. Fins i tot l’alcaldessa, Sílvia Orriols, va rebre alguna empenta. El jove va ser detingut acusat d’atemptar contra l’autoritat.

No fa gaires anys que Josep Anglada, el fundador de Plataforma per Catalunya (PxC), va tenir una baralla a cops de puny amb un grup de joves al centre de Vic i el motiu era el mateix; els plantejaments racistes i contra la immigració. Això per no parlar del dia que la direcció de Vox va voler fer un acte polític al centre de Vic i que van haver de marxar cames ajudeu-me per evitar que els agredissin.

No pot ser que en ciutats com Ripoll, Vic, Manresa o Girona es creïn situacions de violència com aquestes. Si no es treballa per la concòrdia i pel respecte de tots els col·lectius malament anirem, perquè és evident que la majoria dels nouvinguts es queden aquí perquè troben feina i perquè l’Estat del Benestar que tenim, per humil que sigui comparat amb el d’altres Estats de la Unió Europea, els dona una cobertura que als seus països no tenien. També és cert que hi ha nouvinguts que viuen al marge de la llei i de les normes més elementals de convivència, però de persones així també n’hi ha d’autòctones.

És difícil parlar d’aquestes qüestions sense caure en el bonisme o posar-se a favor dels que tenen por al desconegut i creuen que l’arribada de nouvinguts els portarà problemes. Ni una cosa ni l’altra. És cert que hi ha col·lectius que veuen la seva vida alterada per l’arribada de persones d’altres països, perquè en molts casos els costums, la manera de relacionar-se i, en definitiva, la manera de viure és molt diferent a la nostra i aquests col·lectius tenen els nouvinguts com a veïns o com a companys de feina. Però també és cert que si nosaltres haguéssim d’emigrar a un continent amb una cultura i tradicions molts diferents a la nostra, també ens costaria adaptar-nos-hi.

L’extrema dreta, no només la d’aquí sinó la de tot occident, ha fet seva la idea de «primer els de casa» donant per fet que hi ha dues classes de ciutadans, els nascuts aquí i els que han vingut de fora i aquest discurs li dona rèdits electorals notables. Només cal mirar el que passa a França amb Marine Le Pen o a Itàlia amb Giorgia Meloni o a Hongria amb Viktor Orbán.

La política migratòria europea és erràtica. Veiem que costa que els 27 es posin d’acord a l’hora d’afrontar l’entrada de persones. A la reunió de Granada no s’hi van posar perquè Hongria i Polònia es van negar a arribar a un pacte de migració i asil. La presidenta de la Comisió Europea, Ursula von der Leyen, va dir que l’any passat van entrar a Europa 3,7 milions de migrants «de forma legal que són importants i que els necessitem més que mai» i 350.000 de forma irregular i «no podem permetre que els traficants d’humans decideixin qui entra i qui no entra a les nostres fronteres», va dir la líder europea.

El fenomen de la immigració no s’aturarà per molt que hi hagi governs que intentin blindar les fronteres, però el que no pot ser és que la convivència s’alteri com es va alterar a Ripoll. Sílvia Orriols i el seu partit Aliança Catalana tenen tot el dret a defensar el seu ideari polític, sempre que respectin els drets humans de totes les persones i els ciutadans autòctons o nouvinguts els poden criticar, però no són admissibles els insults ni molt menys les agressions.

Subscriu-te per seguir llegint