El PP... i més gent

El PP va mobilitzar aquest diumenge centenars de milers de persones a tota Espanya contra el projecte de llei d'amnistia que entrarà aquesta setmana en el Congrés i que, juntament amb una altra sèrie de mesures acordades entre el PSOE i uns altres set partits, permetrà la tercera investidura de Pedro Sánchez. Lògicament, l'impuls d'aquesta mobilització és polític. Una vegada que Alberto Núñez Feijóo no va aconseguir els vots necessaris per a la seva proposta d'investidura, el seu partit està reclamant una repetició electoral. Tot l'ocorregut fins ara és legítim: el candidat que va guanyar les eleccions rep l'encàrrec del Rei d'intentar ser president, el Congrés no li dona els vots i sorgeix un altre candidat que sembla que sí que els aconseguirà. Va ser infantil per part del PSOE menysprear la presentació de Feijóo i és infantil qualsevol intent del PP de deslegitimar ara la investidura de Sánchez perquè el PSOE no va quedar primer. El nostre és un règim parlamentari i el president l'escullen els diputats.

Dit això, és lògic que el PP, a més de mobilitzar-se per raons partidistes, vulgui aspirar també a representar el malestar de molts ciutadans amb les conseqüències dels acords aconseguits per Sánchez amb els seus socis d'investidura. No estem parlant tan sols de militants, simpatitzants o votants del PP, sinó també de votants d'altres opcions, fins i tot del PSOE, o simplement de persones menys polititzades. Tan legítim és arribar a acords per a governar com sortir a manifestar-se pacíficament contra el seu contingut, o almenys contra el que fins ara es coneix. I si la ultradreta o l'extrema dreta se sumen a aquestes mobilitzacions, això no les converteix en expressions de les seves idees més involucionistes, cadascun es manifesta pel que es manifesta i mereix tot el respecte democràtic. Tot aquest malestar social es podria evitar si els dos primers partits del Congrés s'haguessin si més no assegut a negociar de debò el suport al més votat, no sols en aquesta ocasió sinó en anteriors amb una correlació alterna, o si el Congrés no hagués estat tancat mentre es negociava aquesta segona investidura.

El PSOE ha travessat línies que fins fa uns mesos considerava vermelles. La seva direcció i la seva militància han fet el pas cohesionades, com aquest diumenge l'han fet a Junts o abans a Sumar i a Esquerra. Però tots ho han fet sense debatre públicament la pedra angular d'aquest acord que és el projecte de llei d'amnistia. Un secretisme que la futura oposició enlletgeix i que incrmenta la confusió a milions de ciutadans. Per descomptat, si aquest projecte de llei assumeix el relat de l'ocorregut a Catalunya en els últims anys que es recull en l'acord entre Junts i el PSOE o incorpora el concepte de 'lawfare', militants, simpatitzants i votants del PSOE i de Sumar engrossiran, com alguns ja ho han fet en les manifestacions del PP, les files dels qui el qualifiquen ja de cop contra l'estat de dret. La candidatura de Sánchez és legítima, les manifestacions en contra també, mentre que vetllar per la legalitat del que es converteixi en llei dels pactes correspon al Congrés, als tribunals ordinaris i al Tribunal Constitucional. Sánchez hauria de prendre nota del que li està dient el carrer i Feijóo ha de saber defensar-ho a les institucions.