«La Mesías»

Ha de ser molt enutjós que facin una sèrie sobre la teva família sense haver-te demanat permís. Aquests dies triomfa a Movistar+ La Mesías, inequívocament basada en una família d’aquí, els Bellido Duran. Vaig conèixer Xavier Bellido fa uns trenta anys, venia a donar consells de jardineria al meu programa de ràdio. M’agradava la seva conversa amable i educada. No vaig trigar en relacionar-lo amb la notícia apareguda als mitjans d’una família nombrosa de Santa Coloma que no tenia escolaritzada la mainada. Ell explicava que, quan els van obligar a socialitzar les criatures, els inspectors d’Ensenyament van concloure que tots tenien un nivell superior a la mitja en totes les assignatures. Bellido, alguns cops, venia a la ràdio amb la colla que s’estaven a la sala d’espera i puc assegurar que no tenien un comportament normal. Perquè eren infinitament més educats i respectuosos que la majoria de nens de la seva edat. Anys després vaig saber que la família s’havia desplaçat a Quart i que eren la riota de la parròquia perquè els diumenges anaven a missa guarnits amb les seves millors gales. Els deien els de La Casa de la Pradera. Faltava molt perquè, en l’era d’Internet, algunes de les germanes formessin el grup ultracatòlic Flors Mariae, molt naïf i força patètic, que escampava missatges tronats en uns vídeos prou ben editats però amb un escàs valor musical i artístic. Amb la ridiculesa ideal per a triomfar a les xarxes.

Una família de marcians, creada sobretot per una mare que, amb tota seguretat, hagués necessitat atenció psiquiàtrica, que va morir relativament jove després de parir setze criatures i que ignorava el silenci de Déu perquè estava convençuda que tenia línia directa amb l’Altíssim. El seu gran error no va ser educar en el dret a ser diferents. El seu grandiós problema va ser crear una comunitat tancada i aïllada del món, que sabem que té coses horroroses, però també meravelloses.

Em consta que els germans més grans de la família es van independitzar, després d’un procés personal molt dolorós i són persones encantadores i emprenedors d’èxit. Em fa cosa mirar la sèrie, crec que no la veuré. Per cert, Bellido va protagonitzar un gran moment radiofònic un fred matí d’hivern en el qual em va dir que tenia una mala notícia i una de bona. La dolenta era avisar als oients que la glaçada hauria mort totes les seves plantes d’exterior, la bona era que també s’hauria carregat les dels seus veïns. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint