El retorn de les empreses, un brindis al sol

És prou conegut que s’agafa abans un mentider que un coix. Un any després del trasllat de seu social de nombroses empreses catalanes l’octubre de 2017, la llavors consellera d’Empresa, Àngels Chacón, treia importància al tema i negava que les empreses haguessin marxat a causa de la inestabilitat política: «Tenim un marc estable», sostenia. Era tan intranscendent que, ara, el document entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez contempla intentar el retorn d’aquestes empreses: «En aquest àmbit –explicita l’acord–, també s’abordaran els elements essencials d’un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que en van canviar la ubicació a altres territoris els últims anys». Ara resulta que, després de restar importància al trasllat de les seus socials, donen la raó al que va escriure fa uns anys Andreu Mas-Colell a la Revista Econòmica de Catalunya: «El més essencial és que les seus de les empreses estiguin en el territori». Per a Mas-Colell, les seus són la «consideració central per a la qualitat econòmica d’un país».

En les circumstàncies dels primers dies d’octubre de 2017 a Catalunya, segurament ni una persona acreditada en àmbits acadèmics com Andreu Mas-Colell hauria pogut evitar que nombroses empreses catalanes traslladessin la seu social a altres punts de l’Estat. El que és segur és que amb un historiador, expert en el Vaticà, com Oriol Junqueras, al capdavant d’Economia no hi havia res a fer. Com que el nacionalisme té l’habilitat d’adaptar el relat a la necessitat de cada moment, va començar (5 d’octubre) traient ferro al tema. Seguint les petjades d’Artur Mas dos anys abans, quan va dir que «els bancs no marxaran», Junqueras va manifestar sobre la fuga d’empreses que «escoltem vaticinis d’aquest tipus des de fa anys, però mai s’han complert». A mitjan octubre va passar a culpar la policia de la fuga d’empreses: «Si al final un inversor veu que hi ha un país on la policia colpeja els ciutadans, ha de pensar mirem-ho bé». I, abans d’acabar el mes, la culpa ja era d’Espanya i el Rei: «Ens consta que Seat ha rebut pressions del Govern espanyol i de la Casa Reial per traslladar la seva seu social fora de Catalunya». En realitat, l’únic que havia proferit amenaces, i amb un estil més mafiós que polític, va ser el mateix Junqueras al president del Banco Sabadell, Josep Oliu, segons explica el periodista Manuel Pérez, subdirector d’Economia de La Vanguardia, al seu llibre La burguesía catalana (Ediciones Península, 2022): «Junqueras va replicar que el Sabadell no podia fer això a Catalunya i li va advertir (a Oliu) que el seu cognom seria arrossegat per tot el país». Com diu una de les lleis de Murphy, amb Junqueras al capdavant d’Economia, si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament. El cert és que, segons publicava recentment Cinco Días, 7.743 companyies han traslladat la seva seu social fora de Catalunya des d’octubre de 2017 fins a juliol de 2023, entre les quals destaquen els dos bancs, CaixaBank i Sabadell, Naturgy, Abertis, SegurCaixa, Applus+, Catalana de Occidente, Cementos Molins, Codorniu, Hotusa o Grupo Planeta.

Però com que la cabra sempre tira a la muntanya, els negociadors de Junts haurien posat damunt la taula, en la negociació amb el PSOE, una proposta per sancionar les empreses que tinguessin la seva seu social en una localitat o territori on no s’ubiquin també els seus centres productius, segons han publicat diferents mitjans. No només ignoren la globalització de l’economia, sinó que els mateixos que exigeixen una amnistia el primer que pretenen és sancionar a la resta. No, les empreses que van marxar no retornaran, de moment, la seva seu social a Catalunya, i molt menys els dos bancs, que depenen d’uns accionistes i de la volatilitat dels mercats. Per descomptat que no estem com l’octubre de 2017, només faltaria, però la realitat de Catalunya és als antípodes de la reconciliació de la qual parla Pedro Sánchez (Gabriel Rufián i Míriam Nogueras ho van deixar molt clar en la sessió d’investidura). I no es pot ignorar que la majoria es van traslladar a Madrid, una comunitat que, per bé o per malament, ofereix unes millors condicions fiscals que Catalunya. La pàtria de les empreses són els diners.

Subscriu-te per seguir llegint