La Juliana Canet no vota

Estic a la cua del supermercat i miro el mòbil. Obrir les xarxes socials, sobretot X, és com obrir un portal a una dimensió plena de polèmica, crits, insults, ofesos i gent de dubtosa capacitat intel·lectual. L’última que m’he trobat neix arran d’un vídeo de la Juliana Canet on diu que a les darreres eleccions no va anar a votar. Jo, que desconec gairebé tot d’ella i que tan sols sé que guanya força calés en els mitjans públics, però no sé el que diu, perquè ni els veig –a part del temps– ni els escolto, m’he tornat fan de la Juliana.

Al juliol, quan les eleccions estaven per arribar, l’esport de risc més atrevit era dir que no aniries a votar. Va haver-hi un moviment feroç ple de persones i d’usuaris virtuals que insultaven a tot aquell que s’atrevís a dir-ho. I amb aquestes declaracions de la Juliana Canet, han tornat a sorgir com bolets.

D’esquerra i dreta, abduïts pel relat únic i defensors a ultrança del seu partit polític, repeteixen com lloros aquesta matraca sobre la importància de votar i la ximplesa populista de què els nostres avis es van deixar la vida per poder-ho fer. Suposo –i només suposo– que la Juliana deu pensar que l’excusa de votar al mal menor reflexa al preocupant nivell d’exigència que hem arribat com a societat. Pot ser també pensa que seguir-li el joc a aquesta classe política plena de vividors acomodats a la poltrona i als 100.000 euros anuals que s’emporten, no és el més intel·ligent. I pot ser, el que també li molesta, és que aquests mateixos ineptes es vagin repartint el poder des de fa molt temps deixant de banda la labor per la qual són elegits, que és la de millorar la vida dels ciutadans i no empitjorar-la com estan obstinats a fer últimament. Si tant els importa que la gent voti per elegir els representants públics, doncs que ens els deixin elegir de veritat i no ens els imposin en una llista estructurada i elegida per ells mateixos. Pot ser així molts dels que no se senten representats s’hi sentiran.

Guardo el mòbil a la butxaca. Davant meu, a la cua del supermercat, veig a dues senyores grans que conec i els explico la polèmica de la Juliana per fer temps. I com sempre lúcides les àvies de poble, em diuen:

- Ben fet que fa aquesta nena... guanyi qui guanyi l’únic que fan es tocar-nos la figa mentre s’omplen les butxaques!

I l’amiga respon:

- Tant de bo el problema fos que ens toquessin la figa, fill. Tant de bo. Així sí que els votaria. I la Juliana segurament també.

Subscriu-te per seguir llegint