Solidesa econòmica, malgrat la incertesa

Deixem enrere l’any 2023, un any on malgrat tota la incertesa econòmica generada per un entorn internacional de molta inestabilitat, que ja és de per si un aspecte desfavorable per a les expectatives econòmiques, al que se li va afegir la consolidació d’uns preus desorbitats, especialment en aliments i energia, que va provocar una escalada severa dels tipus d’interès, i per tant una reducció important de la renda disponible de les famílies. Sota aquest entorn, qualsevol economista anticiparia una desacceleració important de la economia, provocant en determinats escenaris la entrada en recessió del país. Sense anar més lluny, aquest escenari seria el reflex real de la economia alemanya, motor industrial de l’àrea de l’euro, però per a la economia espanyola es tanca el 2023 amb una expectativa de creixement del PIB considerable, del 2,4%, consolidant tres anys de forta expansió econòmica, liderada tant per la recuperació de la contribució positiva del sector exterior (incremento molt rellevant de les exportacions) i un consum final que es manté en taxes de creixement rellevants del 2,2%.

Aquest increment de l’activitat, per sobre de les expectatives inicials, també s’ha traslladat al mercat laboral, especialment a la creació d’ocupació, amb un increment previst del 2,3% respecte a 2022, i una reducció de la taxa d’atur molt rellevant, fins al 12,2%, i que s’espera que es mantingui una reducció durant el 2024, fins a l’11,7%.

En suma, des d’un punt de vista real, l’economia ha evolucionat de manera molt favorable, amb un increment notori de la producció, i en paral·lel de la millora de la contractació, però aquest millora de les xifres macroeconòmiques, no mostren tota la realitat de la percepció dels diferents agents econòmics. En aquest context les expectatives per al proper any són de relativa desacceleració econòmica, però existeix la percepció d’una amenaça real de crisi econòmica, que en molts casos té a veure amb la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, així com els efectes adversos de la escalada de tipus d’interès, provocant no només un encariment del cost de finançament sinó també un enduriment de les condicions d’accés al crèdit dels agents econòmics.

Aquesta distorsió entre la percepció d’amenaça de crisi econòmica dels agents (especialment famílies) i la consistència de les xifres macroeconòmiques es pot explicar en part per una pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors, per l’escalada de preus que no s’ha traslladat de manera proporcionals als costos salarials, pel que s’ha observat una millora de la competitivitat en part per la devaluació de salaris. Els treballadors acumulen una pèrdua de poder adquisitiu d’un 9% des del 2011 en termes acumulats. Aquest fet, juntament amb l’increment del cost de les quotes de les hipoteques a tipus variable, ha perjudicat de manera severa la renda disponible de les famílies, que no obstant això no s’ha traduït en una reducció del consum privat, que en part s’explica per la millora de la ocupació i la reducció de la taxa d’atur. En aquest punt, cal destacar que les negociacions de les actualitzacions de convenis laborals, en molts casos s’estan plantejant no només en una millora salarial, sinó que en determinats casos s’està enfocant en una reducció de la jornada laboral. Aquest canvi, en part motivat pels anuncis de les negociacions col·lectives de grans empreses, i amb el suport de l’administració que va anticipar una reducció de la jornada legal, pot ser una solució enfocada a buscar una millor productivitat laboral, i una contenció de costos, el que podria millorar la nostra competitivitat exterior.

Per tant, les expectatives per al 2024 des d’un punt de vista econòmic anticipen un any de relativa estabilitat, i els reptes que es plantegen tenen a veure més amb altres àrees de coneixement, on jo destacaria la crisi climàtica (especialment la severitat de l’escassetat d’aigua) i l’educació entre altres. Mentre que els reptes econòmics els concentraria en aspectes de llarg termini que lamentablement no són noticia. En aquest aspecte, els reptes econòmics d’Europa són la seva capacitat competitiva a llarg termini, l’escassa capacitat d’innovació i per tant el menor pes econòmic en termes internacionals.

Subscriu-te per seguir llegint