Salvar la pagesia

Una explotació ramadera gironina, en una imatge d'arxiu. / Marc Martí Font

L’increment dels costos fa anys que posa en risc la rendibilitat de moltes explotacions agràries. Tampoc hi ajuda una burocràcia excessiva que fa que petites explotacions hagin de restar hores al camp o a la granja per dedicar-les a gestionar documents. Són problemes comuns a tota Europa i que expliquen les mobilitzacions dels últims dies, amb alguns exemples -sempre a França- d’atacs violents i injustificats cap als nostres transportistes.

Les dificultats que travessa el sector, la falta de serveis que hi ha en moltes poblacions rurals, i una feina que exigeix moltes hores de dedicació, allunya els joves de l’agricultura i complica el relleu generacional. És cert que hi ha exemples de gent jove que han apostat, amb més il·lusió que recursos, projectes al medi rural, però són més aviat escassos.

Entre el catastrofisme d’uns i la idealització dels altres, hauríem de ser capaços de trobar un espai per a l’anàlisi i la discussió del que el sector necessita per a satisfer de manera adequada la demanda de productes alimentaris, mantenint la rendibilitat dels seus negocis i oferint llocs de treball que permetin desenvolupar projectes de vida a llarg termini. Si no s’afronta aquest debat amb urgència, matarem la pagesia i el sector quedarà en mans de grans empreses o grups inversors.