Eleccions inevitables?

La solució pacífica i democràtica del conflicte català, un procés complex en què pocs van estar a l’alçada de les circumstàncies i que no pot ser imputat a una sola de les parts, requereix certa altura de mires als diversos actors que han intervingut i que tenen ara a la mà la solució. L’amnistia pot ser -encara, per poc temps, cal utilitzar el temps present- el digne colofó d’un embarrancament històric que no ha dificultar el progrés futur d’aquest país, però aquesta solució, plena de dificultats i amb enemics visibles, naufragarà si Junts, la dreta nacionalista catalana postpujolista, no posa de part seva el que és necessari perquè l’intent fructifiqui.

Junts, una formació letal per a la modernització catalana, està adoptant actituds i maneres arrogants i insensibles que amenacen seriosament el procés. Explota el fet que els seus vots són necessaris per a la governabilitat, però no veu que la seva pressió té límits, passats els quals Sánchez convocarà eleccions. I caldrà explorar altres teràpies al Principat.

Pensarà Puigdemont que els partits de la coalició governamental no voldran córrer aquest risc, però s’equivoca en la seva hipòtesi: la mateixa ciutadania que, al seu moment i contra les enquestes, va decidir que no volia ser governada per una coalició PP-VOX amb Abascal a la vicepresidència del Govern és perfectament capaç d’impedir ara que el futur govern progressista d’aquest país estigui a la mercè de Junts.