Alliberats pel feminisme

Un 54% dels nois entre 16 i 24 anys de Catalunya creuen que «el moviment feminista ha anat massa lluny», opinió que només comparteix un 23% de les noies. Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinó (CEO). Per situar-nos, el segment d’homes que menys està d’acord amb aquesta afirmació és el dels més grans de 64 anys: només un 29%. No deixa de resultar interessant aquesta dada, com si els homes més grans fossin conscients de la injustícia d’una vida de privilegis (o potser ni tan sols n’han sentit la pèrdua). En qualsevol cas, és evident que la majoria de noies participen de l’empenta del feminisme i que una part molt important dels nois ho sent com una amenaça.

Abans de col·locar els youtubers a la diana (sempre és fàcil assenyalar com a culpable qui escapa del nostre control), val la pena observar altres apunts interessants del CEO. Davant d’un 33% de nois que afirma que «es pot confiar en la majoria de la gent», només un 24% de noies comparteix aquesta sensació. «Qui em creurà?», es lamentava la jove víctima de Dani Alves. Recordem que el grup d’edat en què ha crescut més la violència masclista és entre els menors de 18 anys.

El CEO també apunta que, com més estudis, menys sexisme. Recordem també que el 57,7% dels titulats de grau a les universitats catalanes són dones (el curs 20-21). Durant aquests anys, els nois han vist com les seves companyes els avançaven als estudis. Ells (com elles) s’enfronten a la precarietat laboral. Però les noies, a més a més, se saben amenaçades per la bretxa salarial. I per això claven els colzes o estrenyen les dents a l’esport o s’alien per acompanyar-se a la nit. Perquè elles estan en guerra.

Mentre elles breguen pel seu futur i la seva supervivència, molts senten aquesta lluita com un setge. Rescatar-los de la seva trinxera també és feina del feminisme. No només per evitar que la ultradreta els vengui una falsa salvació, sinó perquè no hi haurà una societat més igualitària i menys violenta sense la implicació dels homes. Només un feminisme alliberat d’essencialismes i victimismes, capaç d’aglutinar el màxim de persones i sense esquinçar-se les vestidures a cada pas, es pot convertir en un veritable motor de la transformació política. Per fi, perseguir les metes i no a qui es considera més o menys digne de la causa.

Tot avenç té una reacció, i al sector més jove és on es plasma a la perfecció aquest moviment. Entre aquest 54% dels nois davant d’aquest 23% de noies. El feminisme pot i ha de seduir els homes. Alliberar-los d’un patriarcat que també els oprimeix. Un exemple, policies i metges alerten de la compra de rèpliques de Viagra per part de joves a les nits de festa: temen no estar a l’alçada. Tot plegat forma part d’un mateix sac de masculinitat tòxica que s’exerceix contra les dones i que constrenyeix els homes. Per ells, el feminisme ha de ser un espai alliberador, i no pas un territori hostil.

Subscriu-te per seguir llegint