Tenir fills, però sense que es noti

Les dones gestem, parim i alletem, però a efectes pràctics no tenim ni un sol dia més de permís que els homes (comptant també la pròrroga de lactància, que la poden «gaudir» els dos progenitors a la vegada). L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància materna exclusiva com a mínim durant els sis primers mesos de vida del nadó, però abans les mares ja s’han hagut d’incorporar a la feina a contracor, munyint-se d’amagat, perquè ai quin mal d’ulls, i camuflant les bossetes darrera els tàpers dels fideus a la cassola remullats dels companys d’oficina.

El sistema patriarcal ens obliga a ser mares silencioses, a tenir fills però sense que es noti, perquè s’ha de tornar a la productivitat. A qui li importa si et perds la primera paraula del teu fill o les seves primeres passes (més tard serà la primera funció de final de curs, la graduació i el casament) perquè, pel sistema, això només són tonteries. «De què et queixes, si tens setze setmanes de vacances?», encara t’esbronquen alguns.

I au, a tornar. Perquè la feina, que mai és tan important però que sempre acaba passant per sobre de tot, et crida a files. Fa tres anys que els permisos per naixement es van igualar per primera vegada a la història entre els dos progenitors (abans del 2007 els pares només tenien quatre dies). El permís de maternitat, però, no s’ha tocat des del 1989. I salta a la vista que no és suficient. Perquè aleshores, per què som les dones les que després hem de suplicar una reducció de jornada o una excedència per a poder-nos fer càrrec del nostre fill si no volem (o podem) facturar-lo a la llar d’infants abans que gategi? Les dones gestem, parim, alletem i, a sobre, ens empobrim. Però tot i així, no ho canviaríem per res.

Subscriu-te per seguir llegint