Molts matins esmorzo amb una coca-cola ja que m'activa molt més que un cafè. Però, és tan perjudicial com diuen?

Sí, i tant. Segur que no ens menjaríem "a palo seco" els 35,3 g de sucre que conté 1 llauna de 330 mL de refresc de cola. Que serien els equivalents a 7 cullerades de postres (5 grams per cullerada), o bé 9 tarrons de sucre (de 4 grams cadascun). Sembla que beguda (la sucre) passa desapercebuda.

L'efecte que sembla que es desitja, amb el consum d'aquest refresc, és l'originat per la cafeïna (un dels ingredients). Al respecte, fent ús de valors promigs, però que depenen tant de la varietat del cafè, del mètode de preparació, com de la marca de la beguda:

- una tassa de cafè "expresso" conté 80 mg de cafeïna,

- mentre que un cafè "de filtre", de cafetera (de 200 mL), en conté uns 85 mg,

- un cafè descafeïnat soluble de sobre, en conté 1 mg (és a dir, no 0 mg de cafeïna),

- i un sobre de cafè soluble, en conté 60 mg.

I, per altra banda, la cafeïna continguda en altres begudes:

- una llauna de refresc de cola (330 mL) en conté prop de 40 mg.

- una llauna de beguda energètica (250 mL) en conté 80 mg.

I, pel que fa a dos altres excitants del sistema nerviós, molt similars molecularment a la cafeïna, però amb una acció més dèbil:

- una tassa d'uns 220 mL de te negre, conté 50 mg de teïna.

- a considerar que 50 grams de xocolata negra (amb un percentatge de cacau igual o superior al 70%), conté 30 mg de teobromina.

- i 50 grams de xocolata amb llet es pot reduir a 10 mg de teobromina.

Si observem els continguts, si ens preparéssim un cafè de filtre de cafetera de 200 mL (una tassa d'esmorzar) o amb un cafè "expresso", hi guanyaríem en quant a contingut de cafeïna. Més que en la continguda al refresc de cola, si en prenem una llauna.

Cal considerar que, provingui d'on provingui la cafeïna, s'estima que, una vegada ingerida, tarda uns 30-45 minuts a absorbir-se intestinalment i arribar a la sang. I que al nostre cos hi roman una mitjana de 2 a 10 hores, fins ser excretada per l'orina. Per tant, el seu efecte excitant del sistema nerviós no es produiria bàsicament fins passats aquests 30 o més minuts de l'esmorzar.

A considerar que si és més primerenc l'efecte, hi pot tenir a veure l'"efecte hiperglucèmic" de la sucrosa (sucre continguda), d'elevat índex glicèmic. És a dir, que passa molt ràpidament en sang a nivell intestinal, donat que el format líquid també propicia un buidatge gàstric ràpid. Però, per a determinar si aquest efecte també hi pot ajudar, caldria també valorar què mengem i bevem més en l'esmorzar, i com poden influir la resta de nutrients.

Per últim, pel que fa a la nocivitat per a la salut d'aquest consum diari de refresc de cola ensucrat, els estudis assenyalen que està al darrera de l'excés de pes i d'una malaltia associada, com és la diabetis mellitus tipus 2.