La prevalença dels trastorns mentals continua augmentant, i causa efectes considerables en la salut de les persones i greus conseqüències en l'àmbit socioeconòmic. La depressió és el trastorn mental més freqüent, ja que afecta més de 300 milions de persones a tot el món, amb major prevalença en les dones que en els homes, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
El pacient amb depressió presenta tristesa, pèrdua d'interès i de la capacitat de gaudir, sentiments de culpa o baixa autoestima, trastorns del son o de la gana, cansament i falta de concentració. També pot presentar diversos símptomes físics sense causes orgàniques aparents.
La depressió pot ser de llarga durada o recurrent, i afecta considerablement la capacitat de dur a terme les activitats laborals i acadèmiques i d'afrontar la vida quotidiana. En la seva forma més greu, pot conduir al suïcidi. Cada any se suïciden prop de 800.000 persones, i el suïcidi és la segona causa de mort en el grup d'edat de 15 a 29 anys, segons dades de l'OMS.
S'ha demostrat que els programes preventius redueixen la seva incidència tant en els nens -per exemple, mitjançant la protecció i el suport psicològic en casos de maltractament físic o abús sexual- i en els adults -per exemple, mitjançant l'assistència psicosocial després de catàstrofes naturals o conflictes bèl·lics.
A més, es disposa de tractaments eficaços. La depressió lleu o moderada es pot tractar eficaçment amb teràpies que utilitzen el diàleg, com la teràpia cognitiva -conductual o la psicoteràpia. Els antidepressius poden ser un tractament eficaç per a la depressió de moderada a greu, però no són el tractament adient per a la depressió lleu. Tampoc s'han d'emprar per tractar la depressió infantil i juvenil.
En el tractament de la depressió es tenen en compte els aspectes psicosocials i es determinen els factors que poden causar estrès, com les dificultats econòmiques, els problemes a la feina i el maltractament físic o psicològic, així com les fonts de suport, com els familiars i amics. El manteniment o la recuperació de les xarxes i les activitats socials són també importants.
La depressió és el resultat d'interaccions complexes entre factors socials, psicològics i biològics. Els que han passat per circumstàncies vitals adverses (atur, dol, traumatismes psicològics) tenen més probabilitats de patir depressió. Al seu torn, la depressió pot generar més estrès i disfunció, i empitjorar la situació vital de la persona afectada i, per tant, la pròpia depressió.
Hi ha relacions entre la depressió i la salut física; així, per exemple, les malalties cardiovasculars poden produir depressió, i viceversa.
Està demostrat que els programes de prevenció redueixen la depressió. Entre les estratègies comunitàries eficaces per prevenir-la es troben els programes escolars per promoure un model de pensament positiu entre els nens i adolescents. Les intervencions dirigides als pares de nens amb problemes de conducta poden reduir els símptomes depressius dels pares i millorar els resultats dels seus fills. Els programes d'exercici per a la gent gran també poden ser eficaços per prevenir la depressió.
