La qualitat de l'aire «no és un problema de ser ecologista o no, sinó de salut pública», insisteixen diversos experts, que denuncien que Espanya «va amb retard respecte a d'altres estats europeus en la lluita contra la contaminació, sobretot a les ciutats».

Així ho va explicar, per exemple, l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i expert en contaminació atmosfèrica Xavier Querol, que va qualificar la millora de la qualitat de l'aire com «una cursa de fons en la qual el nivell de contaminació ha de ser baix tots els dies de l'any» i no només puntualment.

Aquest especialista va indicar que el més recent episodi de contaminació a Madrid capital no va estar relacionat amb el tràfic rodat, que va disminuir molt notablement, sinó «amb la inversió tèrmica per l'arribada d'un anticicló potent», a més de l'ús intensiu de les calderes per l'onada de fred.

Querol va explicar que cal «fer comprendre als nostres polítics que la qualitat de l'aire és la nostra prioritat», ja que respirar en un ambient contaminat presenta conseqüències com l'increment de la morbiditat i també de la mortalitat. En el mateix sentit va alertar la pneumòloga i coordinadora de l'àrea de medi ambient de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, Isabel Urrutia, advertint sobre els problemes respiratoris causats per les partícules en suspensió o la hidrosolubilitat de gasos inhalats.

Aquests materials perillosos tenen el seu origen «en el trànsit rodat, encara que també hi ha centrals elèctriques o fàbriques entre altres fonts de contaminació» i, en el cas dels bronquis, «produeixen símptomes d'irritació, sobretot en malalts crònics».

L'asma i la MPOC o malaltia pulmonar obstructiva crònica són «les dues malalties prevalents» i els qui les pateixen «empitjoren a mesura que s'exposen a més contaminació», però també es poden produir pneumònies o altres infeccions respiratòries, a més de disminuir la capacitat pulmonar de les persones sanes, si s'exposen «de manera aguda» a la pol·lució.

Segons dades facilitades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), l'ozó troposfèric i les partícules en suspensió són els contaminants «més preocupants», atès que l'exposició als mateixos pot comportar conseqüències «que van des de lleus efectes en el sistema respiratori a al·lèrgies o fins i tot mortalitat prematura».

En el cas del diòxid de nitrogen, el 2019 es van superar els valors considerats com a acceptables en concentracions urbanes com Madrid capital, Granada i l'àrea metropolitana de Barcelona, segons el Miteco, «en gran mesura, per les emissions procedents del trànsit». Per això, el responsable de qualitat de l'aire d'Ecologistes en Acció, Juan Bárcena, també va assenyalar el trànsit rodat com a principal culpable del «greu risc per a la salut» que suposa la contaminació atmosfèrica.

«Si una situació ens obliga a reduir el trànsit, això es tradueix automàticament en una millora de la qualitat de l'aire i, per tant, en una millora de la salut», va reiterar, de manera que la reducció «no hauria de ser només perquè ens confini una pandèmia».