Faltaven pocs dies perquè acabés el nefast any 2020 quan en una petita granja avícola del sud de Rússia set persones van començar a tenir símptomes de grip. No estaven greus, així que en principi no semblava gens preocupant.

El fet va poder passar totalment inadvertit. Però els infectats treballaven amb aus de corral i això va fer saltar les alarmes. Sovint les aus salvatges contagien la grip aviària a les domèstiques. I quan les aus domèstiques transmeten la grip als humans sol haver-hi problemes seriosos.

Es va estudiar als afectats. Els resultats van ser desoladors. S'havien infectat amb la soca H5N8 del virus de grip aviària. Una variant molt letal en aus però que fins a aquest moment mai havia contagiat a un ésser humà. Des de Rússia es va enviar un avís urgent a l'Organització Mundial de la Salut.

Gairebé al mateix temps que es va iniciar la pandèmia de Covid-19 en éssers humans, el virus de grip aviària H5N8 va començar a afectar les granges avícoles del vell continent. Es va expandir molt ràpidament. Per l'est va arribar fins al Japó. Per l'Oest ja ha creuat l'Atlàntic i s'ha detectat als Estats Units.

La soca H5N8 produeix una grip aviària altament patògena, amb una altíssima taxa de mortalitat que pot acabar amb la producció avícola de països sencers. Per a controlar-la es van aplicar mesures extremadament rigoroses sacrificant a milions d'aus de granja. Malgrat tot, resulta extremadament difícil de controlar perquè les aus salvatges la dispersen pel món transmetent-la fàcilment a les de corral.

Per a empitjorar les coses, quan els virus de la grip aviària passen a les persones poden resultar catastròfics. Aquest va ser el cas de la tràgica pandèmia de grip que fa 100 anys va assolar al món deixant, segons l'OMS, al voltant de 50 milions de morts. En aquest cas es tractava de la soca de la grip aviària H1N1.

Els anys 2007 i 2008 la variant de grip aviària H5N1 va infectar a éssers humans resultant letal en el 60% dels contagiats. Recordem que la letalidad del SARS-CoV-2 és d'al voltant de l'1%.

En algun punt de Rússia el virus de la grip aviària H5N8 va mutar i va poder començar a transmetre's des de les aus als éssers humans. Les autoritats sanitàries russes asseguren que de moment no sembla que els infectats es trobin greus. També asseguren que no hi ha transmissió d'humà a humà.

Malgrat aquest missatge tranquil·litzador els virus de la grip aviària que passen als éssers humans resulten molt perillosos. I la soca H5N8 que per mutació va aconseguir infectar a humans només li falta que noves mutacions li permetin aconseguir contagis humà-humà per a convertir-se en potencialment catastròfica.

Els virus de la grip, els Influenzavirus, són virus ARN com el SARS-Cov-2, però amb una capacitat de mutació molt major.

La majoria de soques de virus de la grip es troben en aus. Però també hi ha grip porcina i equina, d'altres mamífers, i per descomptat nombrosos virus de la grip humana. L'alta taxa de mutació dels virus de la grip i el contacte entre humans, animals de granja i animals salvatges permeten l'aparició de noves soques que salten entre aquests grups. Perquè els virus de la grip tenen la perillosa particularitat de poder "barrejar-se".

Si, posem per cas, un treballador en una granja de pollastres té la grip, (per exemple la soca H1N2 que és endèmica d'humans i porcs) i a la granja hi ha un brot de grip aviària, com la H5N8, és possible que algun animal (incloent a l'operari del nostre exemple) es contagiï amb les dues variants. Això podria ocasionar una recombinació de gens que creés una nova variant potencialment pandèmica, sigui per a animals o per a humans. I aquí hi ha el perill amb els virus de la grip.

Ja hi ha una extraordinària varietat de virus gripals i les seves característiques genètiques permeten que cada vegada n'hi hagi més. Sens dubte constitueixen un enorme perill potencial.

Hem de ser conscients que estem en greu perill. Des dels anys vuitanta del segle passat s'observa una inquietant tendència en salut pública. Els brots epidèmics creixen d'any en any a una velocitat molt elevada. Cada 20 anys es duplica el seu número. Ara patim 4 vegades més brots epidèmics que l'any 1980.

La majoria d'ells es controlen sense que causin majors problemes. Però la tendència d'aquests brots epidèmics és a continuar creixent esperonats per la destrucció d'hàbitats, el canvi climàtic, el turisme i els viatges massius, la migració, el comerç mundial€

Ens hem convertit en el blanc de milions de patògens que abans s'encebaven en poblacions d'animals amb els quals a penes establíem contacte. Ara la ràpida destrucció d'hàbitats ens els tira damunt. L'escalfament global fa que malalties restringides als ambients tropicals ens estiguin aconseguint. El turisme massiu i el comerç global dispersen pel món els patògens (tal com va ocórrer amb el coronavirus). Avui dia un virus letal pot sortir d'allò més recòndit d'una selva i dispersar-se pel tothom en molt poques hores utilitzant l'avió.

Tot indica que el més probable és que hàgim entrat en l'era de les pandèmies. Serà un dels grans reptes que definirà el nostre futur.