El passat 5 de febrer el Ministeri de Sanitat va notificar la troballa dels sis primers casos a Espanya de la variant californiana del coronavirus, la B1429. Al marge que un científic l'ha batejat com 'el diablo', poc se sap encara de les seves característiques. Se sospita que té més capacitat de contagiar que la soca clàssica de Wuhan i es creu que podria presentar resistència a les vacunes, però encara no hi ha evidències sòlides d'aquests dos riscos.

Quan es va identificar?

La variant californiana es va identificar el desembre passat a Los Angeles en una mostra que havia estat recollida al juliol. Fins a l'octubre no es va trobar cap nou rastre, però la seva prevalença a l'Estat de Califòrnia ha anat creixent significativament fins a aconseguir entre el 35% i el 44% de les mostres seqüenciades al gener, segons un estudi publicat a la revista New England Journal of Medicine. Tres mutacions en les espícules que el virus usa per poder penetrar en les cèl·lules humanes l'han convertit en sospitosa de generar més risc.

És més contagiosa?

Els estudis publicats fins ara no són concloents. En un article en el diari Los Angeles Times el doctor Charles Chiu, expert en malalties infeccioses i director d'un dels dos grups de recerca que van seqüenciar la variant per separat, estima que aquesta variant pot ser entre un 19 i un 24% més transmissible.

No obstant això, altres investigadors com el doctor Hanage, de la Universitat de Harvard sosté que aquesta variant no és una gran amenaça. En un article publicat al New York Times, Hanage sosté que, a diferència de la variant britànica, que cada vegada que toca terra en un nou país explota amb rapidesa, la californiana sembla haver-se obert pas molt més a poc a poc. Les proves de laboratori han demostrat fins ara un increment modest en la infectivitat. Tampoc comparteix la mutació denominada 'Nelly', la N501Y, a la qual s'atribueix la contagiositat més gran dels llinatges britànic, sud-africà i brasiler.

Aquesta incertesa ha provocat que el Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units encara no la inclou en la seva llista de "variants de preocupació", entra les que sí que es troben la britànica, sud-africana i brasilera.

D'on prové el sobrenom de 'el diablo'?

La paternitat del sobrenom procedeix del doctor Chiu, que en el seu article de Los Angeles Times, va anunciar: "'el diablo' ja és aquí". L'expert afirmava llavors que finals de març la variant probablement suposaria el 90% de les noves infeccions a Califòrnia. "M'hauria agradat que fos diferent, però la ciència és ciència", va sentenciar.

És resistent a les vacunes?

L'aspecte que més preocupa els investigadors és que una de les tres mutacions de la seva espícula, la L452R, està vinculada a una major resistència a les vacunes i a l'augment de les reinfeccions. Diversos estudis suggereixen que aquesta variant ha estat capaç d'escapar a uns certs anticossos monoclonals i a alguns sèrums de malalts que han superat la malaltia. Però encara són necessàries recerques més exhaustives per a analitzar com afecta la immunitat. Tampoc comparteix la mutació Erik, l'E484K, a la qual s'atribueix la resistència a les vacunes de les variants sud-africana i brasilera.

És una amenaça per Espanya?

De moment el Ministeri de Sanitat la considera, al costat d'unes altres nou, una variant d'interès a la qual és necessari efectuar un seguiment, malgrat que encara "es desconeix la repercussió que pugui tenir en la salut pública". Els sis casos detectats ho han estat mitjançant un cribratge aleatori, per la qual cosa la sospita és que pugui estar ja estesa.