S'explica que en una de les seves classes a Harvard el gran matemàtic Stanislaw Ulam va demanar als seus alumnes que desenvolupessin una funció capaç de quantificar la ineptitud, creixent en el temps, d'una bona part dels polítics. Es tractava de calcular quin seria el seu límit quan el temps tendeix a infinit.

També els va demanar que formalitzessin matemàticament el creixement de la burocràcia estimant la data en la qual arribaria a ser una càrrega tan gran que impedís totalment qualsevol avanç de la humanitat.

No conec les respostes que van aportar els estudiants del professor Ulam, però apostaria que ni tan sols el més suspicaç d'ells hagués estat capaç de predir el despropòsit ocorregut amb la vacuna d'AstraZeneca.

En un moment en què els nostres dirigents van decidir que la vacunació massiva de la població seria la principal manera de derrotar al coronavirus, al nostre país es va interrompre durant 9 dies l'administració d'aquesta vacuna. Fet que va repetir-se en diversos països europeus.

Mentre portem un considerable retard en la vacunació, centenars de milers de dosis van deixar d'administrar-se. És possible estimar el cost en vides de tal decisió tenint en compte que aproximadament 10 de cada 100 espanyols ja s'han contagiat de la Covid-19 (segons l'estudi nacional de seroprevalença) i al voltant del 2% d'aquests contagiats van morir.

Però és impossible calcular el patiment i l'angoixa innecessària creats en molts milers dels qui rebran, han rebut o estan rebent aquests dies la vacuna d'AstraZeneca.

Situem en un context real aquestes dades:

A Espanya moren a l'any per simples accidents domèstics (la majoria caigudes dins de les llars) aproximadament 224 persones per cada milió d'habitants.

També moren moltíssimes persones simplement perquè s'ennueguen. El 2017, ni més ni menys que 2.336, gairebé 50 per milió d'habitants.

Molts moren en accidents de circulació (1.755 persones el 2019, 37 per milió d'habitants). Així que pot ser que correm més perill de morir durant el trajecte d'anada i tornada al centre de vacunació que pels efectes de la vacuna d'AstraZeneca.

Per què s'ha generat una alarma tan injustificada?

Per alguna raó s'ha posat el focus al voltant de la vacuna d'AstraZeneca. Potser perquè els polítics europeus tenen cada vegada més diferències amb la companyia i pels problemes amb el subministrament de la vacuna.

Segurament AstraZeneca no va obrar correctament en moltes coses. Però d'aquí a qüestionar-se suspendre la vacunació pels suposats efectes negatius de la vacuna hi ha un llarg tros.

Si es pretén desacreditar una vacuna amb la qual ja s'ha vacunat a milions de persones, resulta fàcil atribuir a aquest efecte de la vacunació tot el que pugui ocórrer-los per raons estocàstiques.

Però si no existís la vacuna d'AstraZeneca només a Europa es produirien molts milers de morts més deguts a la Covid-19.

La fal·làcia del franctirador de Texas

Per això, la polèmica muntada sobre la suposada inseguretat de la vacuna d'AstraZeneca constitueix un excel·lent exemple de com els éssers humans tenim tendència a caure en una fal·làcia lògica -que preocupa molts matemàtics- i que es coneix com la «fal·làcia del franctirador de Texas».

Segons sembla, aquesta fal·làcia es va originar fa unes dècades en la ciutat texana de Lubbock, un lloc de gran riquesa agrícola que és seu de la Universitat de Texas Tech.

Convé explicar que a Texas la majoria dels acudits protagonitzats per gent no gaire desperta solen localitzar-se a Lubbock (que en qüestió de bromes és alguna cosa semblant al que ocorre amb els acudits de Lepe al nostre país).

Segons em va explicar un dels millors professors de Texas Tech, la fal·làcia del franctirador texà es va batejar així per un suposat franctirador que es va fer molt cèlebre a la zona.

Presumia que era capaç d'encertar en el centre d'una diana des d'una distància d'una milla utilitzant un vell fusell sense mira telescòpica.

Era una gesta impossible, però com a prova van començar a aparèixer graners que tenien una diminuta diana pintada en el centre de la qual hi havia un forat de bala de fusell. El franctirador assegurava haver-la disparat des d'una milla de distància.

Experts de la policia local van prendre cartes en l'assumpte i van concertar una prova amb el franctirador. El dia triat, davant de diversos agents de policia el franctirador de Texas va disparar des d'una milla de distància contra la paret d'un graner. Només havia posat la condició que ningú usaria prismàtics com ell no usava mira telescòpica.

Amb aquella distància els agents eren incapaços de distingir la petita diana. Però després del tret els policies van caminar cap al graner i en arribar van quedar estupefactes. Hi havia una petita diana pintada en la paret que estava foradada exactament en el seu centre.

Els agents no es van deixar impressionar. Van extreure la bala i la van enviar al departament de policia científica. No van trigar a rebre la prova que la bala efectivament havia estat disparada pel fusell del franctirador.

En una prova d'audàcia el franctirador va assegurar que seria capaç d'ensenyar a disparar així a qualsevol persona i això en una sola classe. Sense dubtar la policia el va contractar perquè ensenyés als seus agents.

El franctirador va exigir cobrar per endavant. La policia va accedir.

Envoltat dels seus alumnes policies el franctirador es va situar a una milla de distància d'un graner. Va triar a un d'ells i li va dir que disparés al graner. L'alumne va fer el que va poder. Ni tan sols veia la diana. Almenys estava segur que havia aconseguit encertar en la paret del graner. Es van encaminar al graner. En arribar van comprovar amb sorpresa que l'alumne havia encertat just en el centre de la diana, i això que ni tan sols la veia quan va disparar.

Llavors el franctirador de Texas va explicar on estava la clau. Tenia un còmplice. Després de disparar, el còmplice pintava les dianes prenent com a centre el lloc on havia impactat la bala.

Una diana per poder 'imputar' cada problema

Amb la vacuna d'AstraZeneca passa el mateix. Entre tants vacunats passaran esdeveniments de tota mena. Podem dibuixar una diana en cadascun d'aquests esdeveniments que res tenen a veure amb la vacuna i atribuir a la vacunació la seva causa.

De totes maneres, si fem cas a les funestes previsions de Stanislaw Ulam els esdeveniments amb la vacuna d'AstraZeneca encara podrien empitjorar molt més. Fins i tot podria arribar a complir-se amb ella un sistema de falsejar dades «a posteriori» conegut com l'«esmena de Pancho Villa».

S'explica que una dona es va presentar molt enfadada davant Pancho Villa per queixar-se que acabaven d'afusellar al seu marit per insubordinació. Villa va manar que li donessin a la dona una gran quantitat de diners. Ho van fer al moment i la senyora va marxar molt contenta. Llavors va aparèixer un sergent dient que encara no havien afusellat al seu marit. Després de pensar-ho, Pancho Villa va ordenar que l'afusellessin immediatament per no haver de donar-li a la dona el disgust d'haver de retornar els diners de la indemnització.

Per afegir una mica de llum a l'assumpte hi ha poques persones amb els qui la humanitat tingui un deute de gratitud tan gran com amb Louis Pasteur, un veritable gegant intel·lectual. La seva contribució a la recerca bàsica demostrant la falsedat de la teoria de la generació espontània és una de les majors aportacions intel·lectuals que mai s'han fet a la biologia.

Diàriament ens topem amb els seus extraordinaris descobriments que ens fan la vida moltíssim millor. Des de les seves importants millores en processos de fermentació que van aconseguir incrementar extraordinàriament la qualitat de la cervesa, el vi, el pa o els iogurts, fins a les seves aportacions fonamentals a processos d'higiene alimentària de les quals deriven la seguretat de la llet, conserves i altres productes pasteuritzats.

Louis Pasteur va ser també un gegant en el desenvolupament de vacunes, tant per a éssers humans com per a animals (la ràbia, el carboncle o el còlera aviari).

Louis Pasteur va provar la seva vacuna de la ràbia per primera vegada amb el nen Joseph Meister, que després de ser mossegat per un gos rabiós estava condemnat a una mort horrible: Va sortir bé. Meister acabaria morint diverses dècades més tard durant l'ocupació alemanya de París en la Segona Guerra Mundial.

Milions de persones li deuen la vida a Louis Pasteur. Però ni tan sols era metge. Sens dubte avui l'haurien tancat a la presó per atrevir-se a fer el que va fer.

I segurament per empresonar-lo haurien salvat a una dotzena de persones que potser van morir per efectes indesitjables de les vacunes de Pasteur. Els buròcrates moderns estarien orgullosos. Però els seus estrictes protocols li haurien costat la vida a molts milions de persones.