I ara què? El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han decidit paralitzar la vacunació amb AstraZeneca en els grups poblacions de menys de 60 anys sense excepció. Des d'avui només s'administrarà aquest sèrum a les persones d'entre 60 i 65 anys a falta que es modifiqui l'edat màxima autoritzada per a vacunar amb aquesta vacuna.

El ministeri de Sanitat estudia què fer ara amb els que ja han estat vacunats amb la primera de les dues dosis d'aquesta vacuna, anomenada ara Vaxzevria. Carolina Darias estudia dues opcions. La primera, més conservadora, és la de no fer res. És a dir, interrompre la pauta de vacunació i deixar a aquests pacients, amb una única dosi. La majoria dels que han rebut la vacuna d'AstraZeneca són personal essencial, com a professors, bombers, membres de forces de seguretat de l'estat o treballadors de centres educatius, a més dels que van començar a vacunar aquesta mateixa setmana per tenir entre 64 i 65 anys.

Tot ells ja estan coberts amb la primera dosi i amb la immunitat que aquesta començarà a produir en els seus cossos. Els estudis realitzats fins ara confirmen que la primera dosi d'AstraZeneca desencadena en els pacients una resposta immune que aconsegueix una protecció de fins al 76% passats uns 20 dies des de l'administració del sèrum.

Aquest percentatge de protecció enfront de virus sembla suficient per combatre les complicacions relacionades amb la infecció i protegir els grups en què s'ha subministrat.

Què vacuna és compatible amb AstraZeneca?

D'altra banda, l'altra opció que estudia el ministeri és pautar una segona dosi d'una altra vacuna als que han rebut la primera d'AstraZeneca per aconseguir una major protecció davant el coronavirus. La qüestió és què vacuna utilitzar. La vacuna d'Oxford i AstraZeneca utilitza un adenovirus modificat per induir la resposta immune en l'organisme. Ara mateix Europa només ha autoritzat la utilització d'una altra vacuna que utilitzi aquesta mateixa tecnologia i que, a priori, resultaria a simple vista compatible. És la vacuna de Janssen, que fa ús del mateix vector viral. No obstant això és una vacuna monodosi així que no tindria gaire sentit usar-la en els que ja s'han vacunat i ja estan parcialment immunitzats en detriment dels que no han rebut encara ni una dosi.

Tot i que no està aprovada a Europa, la vacuna russa Sputnik és molt semblant a la d'AstraZeneca. De fet ambdues usen un adenovirus similar a la primera dosi. L'única diferència és que el sèrum rus empra un segon llinatge d'adenovirus diferent en la segona dosi per aconseguir un repunt de les defenses.

A més d'aquestes dues vacunes que empren tecnologies similars, la Universitat d'Oxford ha posat en marxa un assaig en el qual estudia com combinar una primera dosi d'AstraZeneca amb una segona de Pfizer. En aquest cas es tractaria d'utilitzar conjuntament dues vacunes totalment diferents. La primera utilitza un virus modificat i la segona empra l'ARN per iniciar la resposta immune. Els científics confien que la utilització paral·lela d'aquestes dues vacunes aconseguiria una coberta més gran que l'aconseguida amb només una de les dues tecnologies.

De moment, aquells que han rebut la primera dosi d'AstraZeneca tenen entre 10 i 12 setmanes fins que venci el termini indicat per rebre la pauta completa. Fins a aquest moment, Sanitat podrà decidir què fer.