Una intervenció centrada en l’activitat física, els consells sobre la dieta mediterrània, la revisió de la polimedicació i l’avaluació de les necessitats socials pot evitar o revertir la progressió de les persones grans no fràgils a un estat de fragilitat. A més, aquesta actuació millora la seva capacitat funcional i cognitiva i redueix l’ús de recursos sociosanitaris.

Aquests són els resultats que mostra un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) fet abans de la pandèmia, en què van participar 200 persones majors de 80 anys i que eren usuàries d’un centre d’atenció primària urbà.

Entre els majors de 65 anys, la fragilitat té una prevalença del 27 per cent a l’Estat espanyol i la pre-fragilitat, del 50,9 per cent. Ambdues situacions augmenten amb l’edat i són més freqüents en dones.

La mitjana d’edat dels participants en l’estudi va ser de 84,5 anys i el 64,5% van ser dones. Es van fer dos grups aleatòriament: un va rebre el tractament habitual que es dona als CAPs i l’altre va participar en una intervenció interdisciplinària i multifactorial durant sis mesos.

En aquest darrer cas, es va fer un programa d’exercici físic de nou sessions dirigit per una metgessa i una infermera familiar i comunitària, amb instruccions i recomanacions per fer exercicis a la llar, com caminar tres o més dies entre mitja hora i una hora. Es va organitzar també una sessió de grup sobre dieta mediterrània i assessorament individual sobre canvis nutricionals.

A més, es va valorar la prescripció inadequada de les persones participants del grup d’intervenció amb polifarmàcia. Finalment, es va fer una revisió de les condicions personals i de la llar, així com de les necessitats de suport per part de la treballadora social.

Els dos grups es van valorar al cap d’un any i la fragilitat va ser menor al grup d’intervenció. L’estudi revela que ser dona i vídua s’associa a un major risc de progressió de la fragilitat. Es va observar també que un 14,1% dels participants del grup d’intervenció van passar de ser considerats pre-fràgils a no complir cap criteri de fragilitat, situant-se en la robustesa. En canvi, en el grup de control es va donar aquest fet en un 1,1 per cent dels casos. Entre les persones del grup d’intervenció va millorar també l’estat funcional i nutricional, l’adherència a la dieta mediterrània, la qualitat de vida i la mobilitat. «Aquesta intervenció és fàcilment transferible a la pràctica clínica i l’evidència dels seus efectes beneficiosos, a curt i llarg termini, per a persones fràgils i ancians aconsella la seva priorització en l’àmbit de l’atenció primària com a estratègia per a un envelliment saludable i la reducció de riscos», ha afirmat la metgessa de la CAMFiC Laia Gené.

D’altra banda, el nombre de persones centenàries a Catalunya pràcticament s’ha duplicat en deu anys. L’increment de l’esperança de vida i l’arribada a edats avançades de generacions cada vegada més nombroses ha fet créixer el col·lectiu. Segons estima l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre de centenaris ha passat de 1.105 persones el 2009 a 2.100 persones el 2019. Les dones representen el 83,1% de la població centenària, mentre que els homes són el 16,9%. En els darrers 15 anys, el percentatge de dones dins de la població centenària es manté al voltant del 82%. Les dades mostren també que en la darrera dècada no s’ha incrementat només el nombre de centenaris, sinó que el nombre de centenaris que arriben als 105 anys també ha crescut. El 2009 residien a Catalunya 70 persones de 105 anys o més i el 2019 n’hi residien 130.

Entre les persones centenàries a 1 de gener del 2019, aproximadament dues terceres parts (el 65%) tenien 100 o 101 anys, i una tercera part dels centenaris (el 35%) tenia 102 anys o més. Concretament, hi havia 855 persones amb 100 anys d’edat, 515 persones amb 101 anys, 300 persones amb 102 anys, 180 persones amb 103 anys, 115 persones amb 104 anys i 130 persones amb 105 anys o més.