Una anàlisi retrospectiva feta per investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’University College London (UCL) ha conclòs que una teràpia d’alta intensitat dins dels 6 mesos posteriors a un ictus ofereix els millors resultats de rehabilitació. Segons els investigadors, aquests resultats suggereixen que els protocols de tractament estàndard aplicats per molts sistemes de salut per a pacients d’ictus haurien de ser revisats.

L’ictus, o accident cerebrovascular, és una de les principals causes de mort i discapacitat en adults arreu del món, i la teràpia de rehabilitació és actualment una de les millors opcions que tenen els pacients per intentar recuperar la funció motora perduda.

Si bé diversos estudis en les últimes dècades han assenyalat els beneficis de començar la teràpia de forma primerenca, dins dels 6 mesos posteriors a un accident cerebrovascular, existeix un debat entre la comunitat mèdica sobre com d’intensiu hauria de ser exactament.

A més, les pautes sanitàries actuals a moltes parts del món encara dicten que la rehabilitació no ha de començar molt ràpid després d’un accident cerebrovascular (primeres 1-2 setmanes), que la durada de cada sessió individual ha de ser curta i que els pacients han de ser donats d’alta de seguida.

No obstant això, els resultats d’aquest estudi, que publica la revista Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry, demostren els «aclaparadors beneficis» de la rehabilitació d’alta intensitat -en oposició a la de baixa intensitat- i reafirmen els avantatges coneguts d’un inici primerenc de la rehabilitació després d’un ictus. L’estudi ha estat liderat pels investigadors Paul Verschure i Belén Rubio Ballester, del Grup de Sistemes Sintètics, Perceptius, Emotius i Cognitius (SPECS) de l’IBEC, en col·laboració amb Nick S. Ward, de la UCL.

Els investigadors van comparar els resultats de dos estudis independents de rehabilitació en els quals van participar un total de 455 pacients d’accidents cerebrovasculars que havien perdut part de la funció motora dels braços.

En el primer estudi, fet per la UCL, van fer un programa de rehabilitació de 3 setmanes, amb 6 hores de teràpia per dia, aproximadament 90 hores en total. En el segon estudi, amb el Sistema de Jocs de Rehabilitació de l’IBEC, els pacients van seguir un programa de 3 a 12 setmanes en el qual van rebre solament de 20 a 30 minuts de teràpia per dia (de 7,5 a 30 hores en total). En aquest últim grup, els pacients van rebre teràpia convencional o rehabilitació basada en realitat virtual.

Mesurant la taxa de millora setmanal de cada pacient en relació al seu respectiu potencial de recuperació, van trobar que la recuperació d’aquells que van rebre 6 hores de teràpia per dia va ser significativament més gran de la que els que van fer solament de 20 a 30 minuts. També van veure que els avantatges de la rehabilitació disminueixen com més tard comença la teràpia.