Enginyers de l’Escola d’Enginyeria Industrial de la Universitat de Vigo utilitzen una tecnologia pròpia i exclusiva per fabricar apòsits sanitaris amb nanofibres de vidre bioactiu capaces de cicatritzar ferides cròniques. El material obtingut mitjançant aquest procés, l’aspecte i la textura del qual són similars als del cotó, allibera els fàrmacs de forma gradual i a més es degrada per si mateix a mesura que es va curant la lesió. El grup LaserON (Aplicacions Industrials dels Làsers) lidera aquest projecte en què també col·laboren metges dels serveis de Cirurgia i Dermatologia de l’Hospital Álvaro Cunqueiro, així com experts de l’Imperial College London i la Universitat de Minho.
La metodologia Laser Spinning ha estat desenvolupada i patentada pels investigadors gallecs i és l’única capaç de produir massivament aquestes nanofibres evitant els inconvenients que presenten altres tècniques, entre ells la generació de compostos tòxics.
A més, els nanofils obtinguts superen les prestacions d’altres materials similars que es fabriquen actualment als Estats Units, tal com van poder comprovar in situ els enginyers de LaserON.
«Aquests apòsits incorporen compostos que ajuden a regenerar el teixit i a cicatritzar la ferida i, en paral·lel, també combaten els bacteris. Un dels seus avantatges comparatius és que les nanofibres de vidre tenen molta superfície per incorporar i alliberar els agents bactericides que calguin en cada cas. A més, s’evita el canvi continu de benes, ja que es van degradant a mesura que cicatritza la lesió», destaca el catedràtic i director del grup, Juan Pou.
Els apòsits bioactius com els que fabricaran els experts de la UVigo combinen el control del medi ambient de la ferida amb un sistema d’alliberament de fàrmacs per evitar la colonització de bacteris i «activar respostes cel·lulars clau» en el procés de curació.
Les ferides cròniques són les que triguen més de 12 mesos a curar-se i afecten l’1-3% de la població mundial. Un percentatge que augmentarà els propers anys a causa del seu envelliment. Per tant, disposar d’un tipus d’apòsits bioactius nou ajudarà a reduir el temps de cicatrització i els costos per als sistemes nacionals de salut. Els tractaments d’aquestes lesions suposen actualment al voltant d’un 3% de les despeses totals.
El projecte està finançat amb 121.000 euros fins al 2023 pel pla nacional de R+D i el coordinador és l’investigador de LaserON Antonio Riveiro Rodríguez. Per part de l’Hospital Cunqueiro, hi col·laboren el cap del servei de Cirurgia plàstica i regeneradora, Bruno Gago, i Ignacio García Doval, del servei de Dermatologia.
«En principi, estudiarem les possibilitats d’aplicar aquests apòsits a ferides de llarga durada i úlceres com les que pateixen les persones amb diabetis o pacients enllitats. Aquesta és la idea principal, però també es podria introduir aquest material a algunes cirurgies», avança Pou.
Iode com a antisèptic
Els investigadors gallecs ja han començat la preparació de les nanofibres. Tindran com a base composicions de vidre bioactiu «amb demostrada capacitat biomèdica» i incorporaran iode a la seva composició per actuar com a antisèptic, una aproximació fins ara «inèdita».
Després es duran a terme anàlisis de caracterització fisicoquímica i assaigs en models animals per validar i certificar-ne la biocompatibilitat, la capacitat antibactericida i l’eficàcia de l’ús com a apòsit.
L’equip d’experts el completa Julian Jones, el grup del qual a l’Imperial College és el «pare» dels vidres bioactius i suma anys de col·laboració amb els seus col·legues gallecs. I també hi participa Ricardo Pires, expert en enginyeria de teixits de l’Institut de Recerca I3Bs de la Universitat de Minho.
La col·laboració de la UVigo i els facultatius del Cunqueiro sorgeix de les sinergies derivades de la posada en marxa el curs 2018/19 del grau d’Enginyeria Biomèdica, l’únic públic a tot el nord-oest peninsular i el coordinador del qual és el mateix Pou.
