El seu ús més conegut és en el camp de l’estètica, per corregir arrugues. Però la toxina botulínica, coneguda popularment com a bòtox, té cada vegada més aplicacions dins dels hospitals i en concret en les unitats de Rehabilitació. Precisament 150 metges rehabilitadors de tot Espanya van debatre recentment a Alacant sobre les noves tècniques i tractaments que es poden fer amb aquesta toxina.

Entre els nous usos que s’estan donant a la toxina botulínica destaca el tractament de l’excés de saliva en persones que tenen malalties com el Parkinson o que pateixen paràlisi cerebral. «La toxina s’injecta directament en les glàndules salivals i fa que la salivació disminueixi almenys durant quatre mesos, ja que de la mateixa manera que la toxina paralitza els músculs, també disminueix l’activitat de la glàndula», explica José María Climent, cap del servei de Rehabilitació de l’hospital Dr. Balmis d’Alacant.

En aquest centre sanitari també es fa servir el bòtox per tractar les pacients que han estat mastectomitzades a causa d’un càncer de mama. «Després de la cirurgia les dones tenen lesions de petits nervis, bé per les mateixes cicatrius de la cirurgia o perquè hi ha nervis atrapats pel tumor i pot quedar un dolor crònic», afirma. La toxina botulínica també ajuda en aquests casos.

En l’hospital Dr. Balmis també es porten a terme tractaments a nadons que durant el part pateixen lesions de plexe braquial, que provoca la paràlisi temporal d’un braç. «En aquests casos és freqüent que l’altre braç pateixi una hiperestimulació, per això s’injecta una dosi petita per millorar la qualitat dels moviments», va assenyalar. Els experts recorden que l’ús de la toxina és segur sempre que es faci per professionals experts, amb precisió i en les dosis adequades.

En els serveis de Neurologia l’ús d’aquest producte és també habitual per al tractament de les migranyes. També en malalts que pateixen moviments incontrolats de coll i per pal·liar la rigidesa muscular -espasticitat- que afecta les persones que han patit lesions del sistema nerviós central, com ara ictus o traumatismes.

En les jornades celebrades a Alacant es van posar també en comú noves tècniques per al tractament de lesions esportives, que en els darrers anys estan augmentant notablement «i al ritme que ho fa l’interès de la gent per practicar esport», va assenyalar el cap de Rehabilitació de l’hospital Dr. Balmis. Lesions de bessó en corredors i jugadors de pàdel, abductor i bessó en persones que practiquen futbol…, el ventall de lesions és enorme i també està augmentant entre els adolescents. Uns problemes que «es produeixen derivats sobretot per errors en el plantejament de l’entrenament o en què no s’estira prou», va explicar.

El camp de la rehabilitació està experimentant un avenç sense precedents en els darrers anys, gràcies per exemple a la incorporació dels ecògrafs a la consulta. «Abans era inviable perquè eren aparells molt grans, però ara fins i tot al mòbil pots veure l’ecografia i això ha canviat el diagnòstic i tractament de les lesions», va explicar Climent, per a qui disposar d’aquesta tecnologia «fa que sigui com tenir ulls a les nostres mans».