Les persones que pateixen migranya crònica perden 20 anys de vida

La migranya és una malaltia «invisible», primera causa de discapacitat de les malalties neurològiques en adults menors de 50 anys i amb un gran minvament en la qualitat de vida. Un pacient amb migranya crònica des de l’adolescència, és a dir, registrada més de 15 dies al mes, arriba a perdre fins a 20 anys de vida.

Així ho va exposar la cap de Neurologia de l’hospital Vall d’Hebron a Barcelona, Patricia Pozo-Rosich, en el primer seminari «Migranya, la vida interrompuda», de la farmacèutica Lundbeck, que va rebaixar a deu els anys de vida perduts quan els atacs de migranya es produeixen de manera episòdica, és a dir, amb una freqüència de vuit dies al mes.

Pozo-Rosich va reconèixer que hi ha tractaments per a la migranya, però la clau és saber «quin tractament és l’adequat, per a qui, on i quan», perquè més de la meitat de les persones amb migranya s’automediquen amb analgèsics sense recepta, cosa que pot ser un desencadenant de la cronificació.

Un problema de salut pública

«La migranya és una malaltia de salut pública i necessita una estratègia de prevenció adequada», segons aquesta neuròloga. Pozo-Rosich va destacar que «en poques patologies s’ha invertit tan poc i s’han aconseguit resultats tan excel·lents», com els anticossos monoclonals dissenyats per a la prevenció.

A més, va apostar per teràpies personalitzades i per conscienciar la gent sobre la limitació en l’ús de medicaments antiinflamatoris no esteroides i paracetamol, pels efectes adversos digestius.

Les dones amb migranya amb aura, és a dir, un mal de cap recurrent que apareix després o al mateix temps que trastorns sensitius com visió borrosa o centelleigs, dificultats en la parla o de tipus sensorial com formigueig a les extremitats o a la cara, tenen més possibilitats de patir un ictus.

Segons l’opinió del cap de Neurologia a l’hospital Clínic San Carlos de Madrid, Jesús Porta-Etessam, el 80% dels casos d’ictus es poden prevenir i en el cas de les dones amb migranya és aconsellable evitar factors de risc com la hipertensió, la diabetis o els anticonceptius d’estrògens.

Porta-Etessam va explicar que la migranya amb aura s’instal·la progressivament mentre que l’ictus apareix de forma brusca, de manera que si una persona amb migranya nota pèrdua de força sobtada, dificultat per parlar o inestabilitat, ha d’activar el codi ictus perquè amb els tractaments actuals «el 50-60% pot tornar a la normalitat».

A Espanya, la migranya és la primera causa de discapacitat de les malalties neurològiques en adults menors de 50 anys, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, que xifra en el 19% el percentatge de població amb migranya episòdica i discapacitat greu.

Set anys per a un diagnòstic

Al seminari es va posar de manifest el testimoniatge d’una pacient, Immaculada Marte, de 54 anys, que va veure interrompuda la seva vida fa 20 anys quan arran del seu segon embaràs va començar amb un mal de cap pulsàtil i fortíssim que li bloquejava qualsevol activitat.

«Sentia que els ulls em sortien de les òrbites i necessitava tancar-los permanentment», va assenyalar. A Martín li afectaven les olors, els llums, el soroll i va haver de demanar la baixa laboral.

Per a Martín, el diagnòstic va arribar als set anys, però tot va canviar fa dos quan després d’un pelegrinatge per consultes va arribar a una unitat de cefalees, on el neuròleg li va prescriure anticossos monoclonals que li van permetre «recuperar la vida».

Al seminari també hi va participar la coordinadora del pla andalús de cefalees, Carmen González Oria. Aquest pla, aprovat el març del 2023, és el primer d’Espanya que dedica set línies estratègiques a millorar la qualitat de vida del pacient de manera global. Segons García, cap de Neurologia a l’hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en sis mesos el pla ha impulsat campanyes de visibilització i cursos de formació, tot això dirigit a la població amb cefalea i migranya des de l’Atenció Primària fins a la unitat de cefalea per a reduir el retard en el diagnòstic.